SS Ithaka

SS Ithaka

SS Ithaka va ser un carguero de vapor afonat en la costa de la Baïa de Hudson, prop de Churchill, Manitoba (Canadà). Originalment construït com un carguero per a llac cridat Frank A. Augsbury per a la Canadian George Hall Coal & Shipping Corporation en 1922, va navegar per a una varietat de propietaris diferents en diferents llocs i va passar a cridar-se Granby en 1927, Parita II en 1948, Valbruna en 1951, Lawrencecliffe Hall en 1952, Federal Explorer en 1955 i finalment Ithaka en 1960, abans de naufragar eixe mateix any.

Afonament

El Ithaka embarrancado en 1961.

Restants del naufragi del Ithaka en l'any 2014.

Derelicte del Ithaka en l'any 2014

Va salpar de Churchill el 10 de setembre de 1960 per a arreplegar el seu carregament, transportant suministraments per a l'assentament. Va quedar atrapat en una forta airegada mentres realisava el viage i va perdre el timó. Va tirar ancores, pero les ancores no varen aguantar i va encallar en Bird Cove, a unes dèu milles a l'est de Churchill, el 14 de setembre.

Havia entregat el seu primer enviament de 2.700 tonellades de mineral a Churchill i havia carregat una chicoteta cantitat d'equip de mineria i suministraments de construcció per al viage de tornada, pero es va trobar en una tormenta en vents 130 quilómetros per hora. El capità va retornar a la seguritat del port. Pero el temps era tan mal que va decidir fondejar. La cadena de l'ancora es va trencar i el timó va ser arrancat. Completament fòra de control, el barco va ser conduït a Bird Cove, a 12 o 15 quilómetros de Churchill, Manitoba, i es va dirigir cap a un banc de grava poc profunt a 750 metros de la costa.

La seua popa va quedar completament arrancada quan la tormenta la va assotar en el banc de grava. L'asseguradora, Lloyd's de Londres, va calificar el sinistre del buc com a pèrdua total, pero considerant que el encallamiento era sospitós, es va negar a pagar la reclamació del segur. Els 37 membres de la tripulació varen ser rescatats per el CCGS William Alexander de la Guàrdia Costera canadenca i varen desembarcar en Winnipeg, Manitoba, el 18 de setembre. Les aigües poc profundes en les que va encallar varen significar que la gent podia caminar fins als restants del derelicte durant la marea baixa, i els seus instruments de navegació i gran part de la seua càrrega, que consistia en dos generadors i alguns panels de fusta contrachapada, aixina com suministraments per a la missió, varen ser rescatats.