SMS Dresden (1918)
El SMS Dresden va ser el segon i últim buc de la classe Cöln de travessies llaugeres en ser completats i daus d'alta en la Kaiserliche Marine. Va ser també l'última travessia llaugera alemà en ser assignat al servici actiu durant la Primera Guerra Mundial.
_scuttled_17_June_1919.jpg)
Dissenye
Dimensions i maquinària
El SMS Dresden tenia una eslora a nivell de la llínea de flotació de 149,8 m, i màxima de 155,5 m. El buc, tenia una mànega de 14,2 m, i un calat de 6,22 m, per a un desplaçament estàndar de 6195 t i de 8252 t a plena càrrega. Estava dotat de dos calderes duals (carbó + oli) que produïen 31 000 CV i li donaven una velocitat màxima de 27,5 nucs.
Blindage
El SMS Dresden estava protegit per un cinturó blindat de 63,5 mm en les zones més grosses, que es reduïa fins als 12,7 mm en les més primes. La seua coberta, estava protegida por entre 63,5 i 25,4 mm de gruixa.
Armament
L'armament principal de el SMS Dresden consistia en 8 canons de 150mm en torretes simples, acompanyades per tres peces, també en torres simples de 88 mm, i 4 tubos lanzatorpedos de 600 mm. També podia transportar 200 mines.
Historial de servici
Degut a que el buc no va estar finalisat fins a 1918, va tindre una carrera molt curta. L'11 de novembre de 1918, Alemània va firmar l'armistici, posant fi a la guerra, i el gros de la moderna Armada, inclós el SMS Dresden, va ser internada en Scapa Flow per la Royal Navy, pendent de la decisió sobre el seu futur. El 21 de juny de 1919, l'Almirant Ludwig von Reuter va donar l'orde de tirar a pique la flota alemana per a impedir que esta fora repartida entre els aliats, i el Dresden, va ser un dels bucs que varen ser tirats a pique.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «SMS Dresden (1918)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.