SAS President Kruger

Erro al crear miniatura:

SAS President Kruger

El SAS President Kruger va ser la primera de les tres fragatas Tipo 12 de la classe President construïdes en el Regne Unit per a l'Armada Surafricana (SAN) durant la década de 1960. El barco va passar la major part de la seua carrera entrenant i va realisar visites a ports estrangers en Àfrica, Europa Occidental i Estats Units. A fins de la década de 1960, va ser modernisat i equipat per a operar un helicòpter. A mitan de la década de 1970, el President Kruger va jugar un paper menor en la Guerra de la frontera de Suràfrica, realisant operacions de patrullaje front a la costa angoleña. El barco va ser posat en reserva en 1977, pero va ser posat novament en servici en 1980. Es va afonar en 1982 en la pèrdua de 16 vides despuix de colisionar en el seu petroler de reabastiment, el SAS Tafelberg, en l'Atlàntic Sur.

Afonament

En el matí del 18 de febrer de 1982, el President Kruger estava realisant eixercicis antisubmarinos per al Curs de Comandància d'Oficials Submarins en el President Pretorius, el Emily Hobhouse i el Tafelberg. Els eixercicis d'alta intensitat varen progressar des de les 06:00 fins a les 23:00 durant varis dies, i a diferents candidats a capitans de submarins se'ls va donar l'oportunitat d'eixecutar un simulacre d'atac contra el Tafelberg. El restant del dia, els barcos varen seguir un estret curs en zigzag que va permetre al submarí repetides oportunitats d'enfrontar-se als barcos de superfície en eixercicis de menor intensitat mentres la major part de la tripulació descansava.

Les fragates també estaven aprofitant l'oportunitat per a realisar eixercicis antisubmarinos, i a cada barco se li va assignar un sector de patrulla per davant del Tafelberg. S'esperava que les escoltes patrullaren les seues àrees de forma aleatòria a 2000–5000 yardes (1800–4600 m) del Tafelberg. L'estació del President Kruger estava en el costat de babor del Tafelberg entre 10 i 330 graus i la del President Pretorius tenia una estació en el costat de estribor.

Aproximadament a les 04:00, tota la formació va tindre que canviar de direcció en 154 graus, una inversió de direcció casi completa, per a permanéixer dins de la seua àrea d'entrenament. Les fragates varen tindre que canviar de direcció primer per a mantindre les seues posicions de protecció davant del Tafelberg en el nou rumbo. Les opcions del President Kruger eren virar 200 graus a babor o 154 graus a estribor. Si ben l'últim gir era més chicotet i tàcticament sensat, era més perillós ya que implicava virar cap als atres dos barcos. Críticament, el inexperto oficial de guàrdia (OOW) va elegir virar a estribor i va iniciar un gir en 10 graus de timó en lloc del gir estàndar de 15 graus. Un gir de 10 graus tenia un radi major i prendria més temps eixecutar-ho que un gir de 15 graus, lo que li permetia al Tafelberg més temps per a acostar-se al barco que girava front a ella. Poc despuix de començar el virage, es va produir una discussió entre el OOW i l'oficial principal de guerra (PWO) sobre la cantitat adequada de volant a aplicar.

Aproximadament a dos terços del camí a través del virage, la sala d'operacions va perdre contacte per radar en el Tafelberg en el desorde perque el radar de navegació d'alta definició estava trencat i el barco estava usant el radar de busca menys precís. El OOW no va poder recuperar la situació, i la proa del Tafelberg va impactar al President Kruger en el seu costat de babor a les 03:55. L'impacte va obrir un gran forat en el seu costat i va matar a 13 dels 15 hòmens que dormien prop del punt de colisió. El barco va adquirir una gran escora i el capità va ordenar "abandonar el barco" a les 04:32. L'eixercici va terminar immediatament i els atres barcos presents varen començar les operacions de rescat. Més barcos, tant militars com a civils, varen començar a aplegar despuix de l'amanecer, de la mateixa manera que els avions de la Força Aérea Surafricana. Un total de 177 tripulants dels 193 a bordo varen ser rescatats.

Conseqüències

Poc despuix es va nomenar una junta d'investigació naval que va determinar que la causa de la colisió va ser la falta d'habilitat marinera del capità i els oficials de guàrdia del barco. El Ministre de Justícia, Kobie Coetsee, va introduir posteriorment un canvi retroactiu en la llei per a permetre-li realisar una investigació sobre la mort de l'únic tripulant el cos del qual va ser trobat. L'investigació va durar un any i va atribuir la culpa al capità i a l'oficial de guàrdia.