SAPO (computadora)
SAPO (abreviatura de Samočinný počítač, computadora automàtica) va ser la primera computadora de la República Checa. Va ser dissenyat per un equip baix la direcció de l'ingenier i pioner informàtic Antonín Svoboda (1907-1980), i posat en marcha per primera volta en 1957, despuix de casi dèu anys d'investigació i desenroll.[1] Ocupava un espai de 100 m² en el número 3 de la plaça Loreta en Praga.
Història
SAPO també està considerat com la primera computadora en mostrar una certa tolerància a fallos, lo que es conseguia gràcies a les tres unitats de processament que realisaven els càlculs en paralel. Si els tres resultats eren diferents la màquina realisava el càlcul de nou, i al cap de dos errors successius la màquina es detenia. Esta capacitat va ser desenrollada per l'equip de disseny perque suponien que, pel gran número de relés funcionant simultàneament, les provabilitats d'error de la màquina serien molt altes.[2]
Ademés de 7000 relés, SAPO presentava 400 tubos de buit i una memòria de tambor capaç d'almagasenar 1024 paraules de 32 bits. Hi havia cinc operants o direccions de memòria: dos per a operants aritmètics, una per als resultats i atres dos en instruccions a seguir en cas de resultats positius o negatius. Com era el cas per a atres computadores de la seua época, SAPO funcionava gràcies a targetes perforades que eren introduïdes manualment per operaris a partir d'una sala de control. No obstant, la majoria de les operacions mecàniques eren realisades automàticament per la computadora, en lo que era relativament fàcil de programar.[1]
En 1960 una purna produïda per un dels relés va inflamar l'oli lubrificant, cremant totalment l'unitat de relés. Per l'obsolescència de la seua tècnica, es va decidir no reparar la computadora. El mateix equip que va crear SAPO va dissenyar posteriorment una atra computadora en tolerància a fallos, cridat EPOS, que prescindia dels relés i de les seues complicacions.[3]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2012).«SAPO A five-address computer and the ease of programming».In Turing in context II.Consultat el 15 de decembre de 2014.
- ↑ (1979).«Oral history interview with Antonín Svoboda».Charles Babbage Institute.Consultat el 15 de decembre de 2014.
- ↑ «Antonin Svoboda» (en anglés). Computer Pioneers by J. A. N. Llig. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2014. Consultat el 15 de decembre de 2014.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «SAPO (computadora)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.