El súrzyk, súrzhik o súrzhyk (en ucranià i en ruso: су́ржик) és un dialecte mixt parlat principalment en Ucrània, en presència regional en Rússia i Moldàvia. La seua característica principal és la mescla de l'idioma ucranià en elements gramàtics i lèxics procedents de l'idioma rus o viceversa. Esta mescla té la peculiaritat de no ser consistent i no necessàriament igual en totes les regions a on es parla, o inclús dins de la mateixa regió; pot usar vocabulari intrusivo ocasionalment, o alternar un idioma en l'atre a lo llarc d'una conversació. La mescla sol ser més accentuada en l'intersecció de regions predominantment de parla ucraniana i de parla russa; en les regions centrals d'Ucrània.

Predomini del súrzyk en diferents regions d'Ucrània. Senyes del Institut Internacional de Sociologia de Kiev (KIIS) per a 2003[1]

El súrzyk pot emergir com un fenomen temporal, quan un individu està transitant del rus com a llengua habitual a l'ucranià o viceversa, ya que la similitut d'abdós idiomes pot dificultar adaptar-se a les normes llingüístiques de la seua contrapart, especialment al principi. Per esta mateixa raó, també és comuna escoltar el súrzyk quan un individu predominantment de parla russa utilisa l'idioma ucranià o viceversa, sense tindre domini d'est, per eixemple per a conversar o en discursos.

Se sol confondre al súrzyk en certs dialectes aïllats de l'ucranià en zones rurals, que no tenen elements prestats de l'idioma rus, si no que conserven característiques del idioma ruteno i antic eslau oriental, de la mateixa manera que el rus.

Etimologia

La paraula súrzyk deriva de súrozh, terme protoeslavo per a la mescla de farina de blat i centeno, en el sentit de farina de blat adulterada.[2] Una part dels autors ha afirmat que el terme és aplicable de manera general «a la desobediència o ignorança de les normes de les varietats estàndar del rus i l'ucranià.»[3]

Eixemples

Ucranià Súrzyk Rus
Вiн прийде о першiй годинi. (Vin pryjde o pershij hodyni.) Вiн приiде в час дня. (Vin pryjde v chas dnja.) Он придёт в час дня. (On pridёt v chasas dnja.)
Ми працюємо нещоднини, а щогодини. (My pracjujemo neschodnyny, a schohodyny.) Ми робимо не по дням, а по часам. (My robymo ne po dnjam, a po chasam.) Мы работаем не по дням, а по часам. (My rabotaem ne po dnjam, a po chasam.)

Referències

Bibliografia

38-47.ISSN 0945-4721.
33-53.Consultat el 11 de març de 2014.