Síntesis de indoles de Bartoli
La Síntesis de Indoles de Bartoli és un método de síntesis orgànica que consistix en la reacció de nitroarenos orto-substituïts en reactius vinílicos de Grignard per a formar indoles substituïts.
La reacció no es porta a terme sense la substitució orto en el grup nitro. Tres equivalents del reactiu vinílico de Grignard també són necessaris per a obtindre bons rendiments. Este método s'ha convertit en un dels mecanismes més curts i flexibles per a obtindre indoles hepta-substituïts. La síntesis de indoles pel método de Leimgruber-Batcho dona una flexibilitat similar per als derivats de indol. Una ventaja de la síntesis de indoles pel método de Bartoli, és la capacitat per a produir indoles substituïts en abdós costats d'anell carbocíclico i en l'anell de pirrol, lo que és difícil de conseguir per mig de la síntesis de Leimgruber-Batcho.[1]
Mecanisme de Reacció
[editar | editar còdic]El mecanisme de síntesis de indoles pel método de Bartoli s'ilustra a continuació, usant o-nitrotolueno (1) i el reactiu de Grignard propenílico (2) per a formar 3,7-dimetilindol (13).
El mecanisme comença en l'adició del reactiu de Grignard (2) al nitroareno (1) per a formar un intermediari 3. L'intermediari 3 es descompon espontáneamenmte per a formar un nitrosoareno (4) i una sal de magnesi (5). La sal de magnesi llibera un compost carbonílico (6). La reacció del nitrosoareno (4) en un segon equivalent del reactiu de Grignard (2) forma un intermediari (7). L'impediment estérico del grup orto provoca un rearreglo [3,3]-sigmatrópico formant l'intermediari 8. La ciclación i tautomerización donen un intermediari 10, el qual reaccionarà en un tercer equivalent del reactiu de Grignard (2) per a donar una sal dimagnésica de indol (12). En un pas final de la reacció s'elimina aigua i dona com a producte el indol desijat (13).
Per lo tant, tres equivalents del reactiu de Grignard són necessaris, ya que un equivalent es convertix en un compost carbonílico (6), un atre equivalent es protona formant un alqueno (11), i el tercer equivalent s'incorpora a l'anell del indol. L'intermediari nitroso (4) ha segut aïllat de la reacció. Adicionalment, la reacció de l'intermediari nitroso (4) en dos equivalents del reactiu de Grignard produïx el corresponent indol.
Modificació de Dobbs
[editar | editar còdic]Adrian Dobbs va realisar modificacions de la síntesis de Bartoli en la finalitat d'incrementar els rendiments. S'utilisa un orto-bromur com a grup orientador, el qual és remogut posteriorment en AIBN i hidrur de tributilestaño.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jie Jack Li (2009). Name Reactions. A Collection of Detailed Reaction Mechanisms 4th Edition, Berlín, De: Springer. ISBN 978-3-642-01052-1.
- ↑ Dobbs, A(2001).J. Org. Chem..66
- 638–641.doi:10.1021/jo0057396.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síntesis de indoles de Bartoli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.