Sèrbia revolucionària
Sèrbia revolucionària (), o la Sèrbia de Karađorđi (), es referix a l'estat establit pels revolucionaris serbis en la Sèrbia otomana (Sanjacado de Smederevo) despuix de l'inici del Primer Alçament Serbi contra l'Imperi Otomà en 1804. La Sublim Porta va reconéixer oficialment a l'estat com a autònom per primera volta en giner de 1807, no obstant, els revolucionaris serbis varen rebujar el tractat i varen continuar lluitant contra els otomans fins a 1813. Encara que el primer alçament va ser esclafat, va ser seguit pel Segon Alçament Serbi en 1815, que va resultar en la creació del Principat de Sèrbia, ya que va obtindre una semiindependencia de l'Imperi Otomà en 1817.
Història política
Primer alçament serbi
Memoràndum de Stratimirović
- Memoràndum de Stratimirović (1804)[1]
La pau d'Ičko
Entre juliol i octubre de 1806 Petar Ičko, un dragomán (traductor-diplomàtic) otomà i representant dels rebels serbis, va negociar un tractat de pau conegut en historiografia com "La pau d'Ičko". Ičko havia segut enviat a Constantinopla dos voltes en la segona mitat de 1806 per a negociar la pau. Els otomans semblaven disposts a concedir autonomia a Sèrbia despuix de les victòries rebels de 1805 i 1806, pressionats també pel Imperi rus, que havia pres Moldàvia i Valaquia ; varen acordar una espècie d'autonomia i una estipulació més clara d'imposts en giner de 1807, quan els rebels ya havien pres Belgrat. Els rebels varen rebujar el tractat i varen buscar ajuda russa per a la seua independència, mentres que els otomans havien declarat la guerra a Rússia en decembre de 1806. El 10 de juny de 1807 es va firmar un tractat d'aliança rus-serbi.
Aliança rus-sèrbia
El 10 de juliol de 1807, els rebels serbis baix el mando deKarađorđi varen firmar una aliança en l'Imperi rus durant el Primer Alçament Serbi . En acabant de que l'Imperi Otomà s'aliara en la França de Napoleón a finals de 1806 i posteriorment estiguera en guerra en Rússia i Gran Bretanya, va tractar de satisfer les demandes dels rebels serbis. Al mateix temps, els russos varen oferir ajuda i cooperació als serbis. Els serbis varen elegir l'aliança en els russos en lloc de l'autonomia baix els otomans (segons lo establit per la "Pau d'Ičko"). Karađorđi rebria armes i missions militars i mèdiques, lo que va resultar ser un punt d'inflexió en la Revolució Sèrbia.
Proclamacions
- Una proclamació (eslavonico-serbi: Проглашенie) que demana l'unitat dels serbis, datada el 21 de febrer de 1809.[2]
- Proclama de 15 punts, de 16 d'agost de 1809.[3]
Govern
El govern es va dividir entre Grand Vožd Karađorđi, la Narodna Skupšcup (Assamblea del Poble) i el Praviteljstvujušč@i Sovjet (Consell de Govern), establit en 1805.
Consell de Govern
El Consell de Govern va ser creat per recomanació del ministre rus d'Assunts Exteriors, Czartoryski, i a proposta d'alguns dels voivodas (Jakov i Matija Nenadović, Milan Obrenović, Alvenc Marković). [4] L'idea de Boža Grujović, el primer secretari, i Matija Nenadović, el primer president, era que el consell es convertira en el govern del nou estat serbi.[5] Tenia que organisar i supervisar l'administració, l'economia, l'abastiment de l'eixèrcit, l'orde i la pau, el poder judicial i la política exterior.[5]
| Data | Membres |
|---|---|
| Agost de 1805 | Mladen Milovanović, Avram Lukić, Jovan Protić, Pavle Popović, Velisav Stanojlović, Janko Đurđević, Đurica Stoč@ić, Milisav Ilijić, Ilija Marković, Vasilije Radojič@ić (Popović, Jović), Milutin Vasić, Jevto Savić-Čotrić, Dositej Obradović i Petar Novaković Čardaklija |
| Fins de 1805 | El arcipreste Matija Nenadović (president) i els membres Jakov Nenadović, Janko Katić, Milenko Stojković, Luka Lazarević i Milan Obrenović. |
| Novembre de 1810 | Jakov Nenadović (president) i els membres Pavle Popović, Velisav Perić, Vasilije Jović (Radojič@ić), Janko Đurđević, Dositej Obradović, Ilija Marković i els secretaris Stevan Filipović i Mihailo Grujović. |
Ministeris
En 1811 es va reorganisar el sistema de govern i es varen formar ministeris (popečiteljstva) en lloc de nahija, representants.
| Ministeris | Ministres |
|---|---|
| President | Karađorđi (n. –1813) |
| Assunts Internacionals | Milenko Stojković (n. 1811); Miljko Radonić (n. 1811-12) |
| Educació | Dositej Obradović (n. 1811); Ivan Jugović (n. 1811-12) |
| Militar | Mladen Milovanović (n. 1811-13) |
| Assunts interns | Jakov Nenadović (n. 1811-13) |
| Llei | Petar Dobrnjac (n. 1811); Ilija Marković (n. 1811-13) |
| Finances | Alvenc Marković (n. 1811-13) |
| Secretàries | Mihailo Grujović (1º) i Stevan Filipović (2º) |
Referències
- ↑ Vladislav B. Sotirović. «"The Memorandum (1804) by the Karlovci Metropolitan Stevan Stratimirović", Serbian Studies: Journal of the North American Society for Serbian Studies, Vol. 24, 2010, № 1−2, ISSN 0742-3330, 2012, Slavica Publishers, Indiana University, Bloomington, USA, pp. 27−48».
- ↑ (1915) Vjesnik Kr. državnog arkiva o Zagrebu, Tisak zaklade tiskare narodnih novina, p. 124.
- ↑ Trifunovska, 1994, pp. 3–4.
- ↑ Janković, 1955, p. 18.
- ↑ 5,0 5,1 Čubrilović, 1982, p. 65.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serbia revolucionaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.