Rusalka

Dins de la mitologia eslava, una rusalka (plural rus: rusalki) era un fantasma, nimfa de l'aigua, súcubo o dimoni que vivia en rius i llac.
D'acort en les tradicions russes, bieloruses i ucranianes, una rusalka era una espècie de sirena que vivia en el fondo dels rius. A mijanit, acostumaven a eixir i ballar en els prats. Si veen un home bell, li fetillaven en cançons i balls, i llavors li conduïen al fondo del riu, capturant-li fins que s'ofegava. Les històries sobre les rusalki tenen paralelismes en la Nix grega i la Banshee irlandesa.
Orige
[editar | editar còdic]En algunes ocasions es diu que la rusalka és un ser mort, associat en la "força obscura". D'acort en Zelenin, les dònes jóvens que han mort violentament i abans de hora, aixina com aquelles dònes que s'han suïcidat ofegant-se perque el seu nóvio va trencar en elles, o aquelles que es varen suïcidar en quedar embarassades fòra del matrimoni, deuen passar el temps assignat de vida com estos esperits en la terra.
Existix una atra versió que sosté que una rusalka és l'ànima d'una dòna jove que ha segut assessinada prop d'un riu o un llac, i embruja dit lloc. No és necessàriament mala, i li serà permés descansar en pau si la seua mort és venjada.
També es dia en algunes zones que eren esperits de chiquets que no havien segut batejats, per lo general aquells que varen nàixer fòra del matrimoni i que són abandonats per les seues mares. Estos sers vaguen pel bosc i demanen ser batejats per a poder tindre pau. No són necessàriament sers inocents, i inclús podrien atacar a un ser humà.
Descripció
[editar | editar còdic]Degut a que el lloc al que pertany és el riu en que va morir, la rusalka pot eixir d'ell i trepar a un arbre, a on se senta i canta, pot anar fins a un embarcadero i assentar-se a espalmar el seu cabell, o unir-se a unes atres i ballar en roglades en el camp.
En algunes ocasions es diu que els ulls d'una rusalka lluïxen com a fòc vert, en unes atres es diu que elles són extremadament pàlides, sense pupiles visibles, com en el famós dibuix d'Iván Bilibin. El seu cabell és descrit com de color verdoso, i sempre humit. Segons algunes llegendes, si se secara el seu cabell, la rusalka moriria.
A les rusalki els agrada seduir als hòmens. Els seduïxen en la seua vora i despuix els ofeguen. Els hòmens que són seduïts poden morir en els seus braços, i es diu que sentir la seua rialla, també pot provocar la mort.
Gráciles hechiceras de rius, rieres i estanys, les rusalki russes tenien fama d'assessines de hòmens, atraent a les seues víctimes cap a una mort líquida. No obstant, algunes rusalki amaven als mortals i una inclús va abandonar el seu llac per a casar-se en un príncip. L'única condició per a l'unió era que la rusalca permaneixeria entre els humans mentres ell li anara fidel. Davant una infidelitat, la rusalka tornava a la seua llar i un simple abraç significaria la mort.
Referències
[editar | editar còdic]- Д.К. Зеленин. Очерки русской мифологии: Умершие неестественною смертью и русалки. Москва: Индрик. 1995.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rusalka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.