Rubidi-82
Rubidi-82 (82Rb) és un isòtop radioactivo de rubidi. El 82Rb s'utilisa àmpliament en l'image de perfusión miocárdica. Este isòtop absorbix els miocardiocitos en rapidea, lo que ho convertix en una valiosa ferramenta per a l'identificació d'una isquemia miocárdica en una tomografría per emissió de positrones (PET). El 82Rb s'utilisa en l'indústria farmacèutica i es comercialisa baix la marca CardioGen-82.File:PETcomaprison
Història
[editar | editar còdic]En 1953 es va descobrir que el rubidi duya una activitat biològica comparable al potassi.[1] En 1959, ensajos preclínicos varen demostrar en gossos que l'absorció miocárdica d'este radionucleido era directament proporcional al fluix sanguíneu.[2] En 1979, Yano et al. varen comparar vàries columnes d'intercanvi iònic per a ser utilisat en un generador de 82Sr/82Rb automatizado per a ensajos clínics.[3] Al voltant de 1980, en els ensajos preclínicos, es va començar a usar el 82Rb en PET. En 1982, Selwyn et al. varen examinar la relació entre la perfusión miocárdica i l'absorció de rubidi-82 durant la isquemia aguda en sis gossos despuix de la estenosis coronaria i cinc voluntaris i cinc pacients en malaltia de les artèries coronarias.[4] Tomogramas miocárdicos, gravats en repòs i despuix de l'eixercici en voluntaris varen mostrar una absorció homogénea en escáneres que es poden reproduir i repetir.L'isòtop de rubidi ha demostrat una considerable exactitut comparable a la de el SPECT 99mtc.[5][6] En 1989, la FDA va aprovar el generador 82Rb/82Sr de Bracco Diagnostics per al seu us comercial en els Estats Units.En majors capacitats de producció de el 82Sr, l'us de el 82Rb ha aumentat en els últims dèu anys.[7]
Producció
[editar | editar còdic]La producció de rubidi-82 ve de l'estronci-82. El generador de 82Sr/82Rb es diu CardioGen-82. El generador conté accelerador produït 82Sr absorbit sobre òxit d'estany en una columna de plom protegida i proporciona un mig per a l'obtenció de solucions estèrils no pirogénicas de RbCI (tipo ix haloidea). La cantitat (milicurios) de Rb-82 obtinguts en cada elución dependrà de la potència del generador. Quan es eluye a una velocitat de 50 ml/minut, cada eluato generador al final de la elución no deuria contindre més de 0,02 microcurios d'estronci Sr-82 i no més de 0,2 microcurios d'estronci Sr-85 per milicurio d'injecció de clorur de rubidi Rb 82, tampoc més de 1 microgram d'estany per ml de eluato.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1953).Journal of Laboratory and Clinical Medicine.41(3)
- 351–62.
- ↑ (1960).American Heart Journal.59(3)
- 404–11.doi:10.1016/0002-8703(60)90303-3.
- ↑ (1979).International Journal of Applied Radiation and Isotopes.30(6)
- 382–385.doi:10.1016/0020-708X(79)90026-7.
- ↑ (1982).American Journal of Cardiology.50(1)
- 112–121.doi:10.1016/0002-9149(82)90016-9.
- ↑ (2016).Current Cardiovascular Imaging Reports.9(3)doi:10.1007/s12410-016-9371-3.
- ↑ (2006).Journal of Nuclear Cardiology.13(1)
- 24–33.doi:10.1016/j.nuclcard.2005.12.004.
- ↑ (2015).Frontiers in Medicine.2doi:10.3389/fmed.2015.00065.
- ↑ Bracco Diagnostics.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rubidio-82» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.