Rubia tinctorum
La rossa roja (Rossa tinctorum) és una espècie de plantas fanerógamas del gènero Rossa, de l'orde de les Gentianales, pertanyent a la família de les rubiáceas.
Esta espècie ha tingut una gran difusió, sobretot en el passat, per l'utilitat de la seua raïl per a fabricar tenyides de color roig destinats a l'indústria textil i a la seua utilitat farmacològica.
Ecologia
[editar | editar còdic]És una planta originària de les regions mediterrànees, concretament de la zona suroest d'Europa, des d'Irlanda al nort d'Àfrica. Es desenrolla millor en zones montanyoses i humides.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne que pot créixer fins al metro d'altura. És una planta fanerófita.
Es caracterisa per la seua raïl rojosa. El seu talle, es ramifica i és de secció tetragonal. En ocasions es presenta en aguijones. Les seues fulles tenen de quatre a sis vèrtiços en un peciol minúscul d'1-2 mm.
És hermafrodita, en una inflorescència parcialment arracadasa, paniculoide i poc piramidal. Els seus fruts són carnosos i tenen forma de baya.
Usos
[editar | editar còdic]- Farmacologia
La part utilisada de la planta per al seu us com planta medicinal, és la raïl i ocasionalment els fulls. Com a fi medicinal, es recolecta la raïl, pero sempre d'aquelles plantes que tinguen a lo manco 2 anys d'antiguetat. Es deuen netejar molt ben totes les parts verdes, llavar-les cuidadosadament i deixar-les secar al sol; també es pot realisar en un secador sempre que no se superen els 50 °C., en estes condicions conservaran el seu color rojós.
- Principis actius
La seua composició química és: Iriroides: asperulósido. Substàncies colorants, heterósidos de hidroxiantraquinona (1,5%), àcit ruberítrico, rubiadín-primaverosido, rubiadín-glicósidos, purpurina. Fitosteroles: beta-sitosterol.
- Accions farmacològiques i usos medicinals
És un bon colagogo, útil en les afeccions hepàtiques. Laxante, astringente i un tònic suau: favorix l'evacuació intestinal.[1][2][3][4][5][6][7][8][9]
Efectes emenagoga (facilita la menstruació i calma els dolors) i abortivos.[10] Diurética: es recomana en tot tipo d'afeccions renals (càlculs, còlics, infeccions) i també per a la cistitis. Colerético: útil en els trastorns de la vesícula biliar.
Desinfectante, antiséptico. Antiespasmódico i sedante. Antiinflamatorio.[11] S'utilisen les flors en infusió com antidiarreico ; i popular afrodisíac. Antigament era un remei contra la aliacrà i la gota. L'administració de la rossa pot causar una alarma injustificada, ya que l'orina, mucosidades, suor o llet s'teñir de roig. Açò es deu a que posseïx alizarina, un dels pigments més potents del color roig.
- Usos medicinals
La planta està utilisada contra les afeccions renals i de les vies urinàries i té una gran eficàcia en la dissolució de càlculs renals i urinaris. S'utilisa para: oliguria, litiasis renal, cistitis, uretritis, hiperuricemia, edema, urolitiasis, hiperazotémia, gota, hipertensió arterial, discinesias biliars, etc. Els fulls s'usen per a l'hipertensió arterial.
- Toxicitat
La lucidina i la rubiadina, resultat de la hidrólisis del lluïda-primaverósido, són altament citotóxicas i genotóxicas. Cal tindre precaució en el seu us com antidiurética en presència d'hipertensió, cardiopaties o insuficiència renal, ya que pot supondre una aportació incontrolada de líquits i la possibilitat de que es produïxca una descompensación tensional. També cal tindre en conte el contingut alcohòlic de l'extracte decorregut i de la tintura. La planta és cancerígena i pot provocar malformacions congènites.[10][12]
Història, us com a colorant i atres usos
[editar | editar còdic]
La primera aparició dels colorants es va produir en el antic Egipte. En aquells temps la majoria dels pigments autèntics eren inorgànics, no obstant, les penyores d'aquella época revelen que ya en l'any 2500 a. C. s'utilisava el roig de alizarina, extret de la rossa. Durant sigles, este roig lluminós, també conegut com a roig turc o rossa tinctorum, va anar l'únic colorant roig resistent a la llum. Un costós i complicat procés de secat es va utilisar en totes les regions d'orient pròxim per a la coloració del cotó.
En el "Zeitschr. F. Urologie" (1924), Bauer va fer un elogi a la rossa per a combatre les malalties de l'aparat urinari en tots aquells casos en que es presenta alcalinidad de l'orina, com en fosfatúria.
El Municipi de Villasrubias en la província de Salamanca deu el seu nom a esta planta que abunda en els rastolls.
Cultiu i recolecció
[editar | editar còdic]Esta planta es cultiva en terrenys humits, profundament llaurats i adobats en autumne. S'arrepleguen les llavors en el més d'agost i setembre i se sembra en març. Es deixen créixer les raïls durant 18 mesos, i passat este temps s'arranquen en setembre. Després les raïls, immediatament, es posen a secar a l'ombra, una volta seques es molen i es reduïxen a pols en un molí. Un camp de Rossa dura 10 anys i en tot este temps solament es llaura una volta a l'any.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Rossa tinctorum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 109, en l'any 1753.[13]
- Etimologia
Rossa: nom genèric que deriva del llatí: rubrum "roig", que fa referència al rizoma rojós de la planta.
'tinctorum: epítet llatío, referit a tintorer (genitiu plural de tintor).
- Citologia
Número de cromosomas de Rossa tinctorum (Fam. Rubiaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=44.[14]
- Sinonímia
- Galium rossa I.H.L.Krause in J.Sturm 1904
- Rossa sylvestris Mill. 1768
- Rossa acaliculata Cav. 1793
- Rossa tinctoria Salisb. 1796
- Rossa tinctorum var. sativa Pollini 1822
- Rossa tinctorum var. iberica Fisch. ex DC. 1830
- Rossa tinctorum var. pubescens Ledeb. 1844
- Rossa iberica (Fisch. ex DC.) K.Koch 1851
- Rossa tinctorum f. petiolaris Sommier & Levier 1900
- Rossa sativa Guadagno 1914[15][16]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: azotalenguas, enredadera, enroya, garanza, granza, tel, el raspall, raspall, raspalengua, raspa-llengua, raspilla, roja, roya, royuela, rubea, rúbea, rossa, rossa dels tintorers, rossa de tenyides, rossa de tintorers, rossa granza, rossa major, rossa montesina, rossa que es planta i llaura, rossa selvada, sangralengua, sagna-llengua, tinta roja.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Madder, WebMD.
- ↑ (2009).«Possible contribution of rubiadin, a metabolite of madder color, to renal carcinogenesis in rats».Food and Chemical Toxicology.47(4)
- 752–9.doi:10.1016/j.fct.2009.01.003.
- ↑ (2008).«One-year chronic toxicity of madder color in F344 rats – Induction of preneoplastic/neoplastic lesions in the kidney and liver».Food and Chemical Toxicology.46(10)
- 3303–10.doi:10.1016/j.fct.2008.07.025.
- ↑ (2000).«A 90-day repeated dose toxicity study of madder color in F344 rats: A preliminary study for chronic toxicity and carcinogenicity studies».Bulletin of National Institute of Health Sciences.(118)
- 55–62.Consultat el 26 de setembre de 2014.
- ↑ (2009).«Induction of kidney and liver cancers by the natural food additive madder color in a two-year rat carcinogenicity study».Food and Chemical Toxicology.47(1)
- 184–91.doi:10.1016/j.fct.2008.10.031.
- ↑ (2008).«Promotion Potential of Madder Color in a Medium-Term Multi-Organ Carcinogenesis Bioassay Model in F344 Rats».Journal of Food Science.73(3)
- T26–32.doi:10.1111/j.1750-3841.2008.00685.x.
- ↑ (1998).«Carcinogenicity and DNA adduct formation observed in ACI rats after long-term treatment with madder root, Rossa tinctorum L».Carcinogenesis.19(12)
- 2163–8.doi:10.1093/carcin/19.12.2163.
- ↑ (1992).«Formation of genotoxic metabolites from anthraquinone glycosides, present in Rossa tinctorum L».Mutation Research/Fonamental and Molecular Mechanisms of Mutagenesis.265(2)
- 263.doi:10.1016/0027-5107(92)90055-7.
- ↑ (2009).«Carcinogenic potential of alizarin and rubiadin, components of madder color, in a rat medium-term multi-organ bioassay».Cancer Science.100(12)
- 2261–7.doi:10.1111/j.1349-7006.2009.01342.x.
- ↑ 10,0 10,1 Madder, WebMD.
- ↑ (2006).«Antimicrobial activity of common madder (Rossa tinctorum L.)».Phytotherapy Research.20(6)
- 490–2.doi:10.1002/ptr.1884.
- ↑ (2010).«Anti-diarrhoeal activity of crude aqueous extract of Rossa tinctorum L. Roots in rodents».Journal of Smooth Muscle Research.46(2)
- 119–23.doi:10.1540/jsmr.46.119.
- ↑ Rossa tinctorum en Tròpics
- ↑ Notes cariológicas em Rubiaceae portugueses. Queirós, M. (1987) Bol. Soc. Brot. ser. 2 59: 233-243
- ↑ Sinónimoe en Kew
- ↑ Rossa tinctorum en PlantList/
- ↑ «Rossa tinctorum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 10 de febrer de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Rossa tinctorum» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- PLANTES MEDICINALS, Pio Font Quer. Editorial Península, 2a edició 2000.
- TRACTAT DE BOTÀNICA, Gola, Negri, cappelletti. Editorial LLABOR S.A
- (2005) , 3 edició (en català), Barcelona: Pòrtic. ISBN 9788473068574.
- (Novembre 2007) [1], 1 edició, Madrit: Real Jardí Botànic, CSIC. ISBN 9788400085674.
- Species Plantarum 1:109. 1753
- [enllaç trencat] (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rubia tinctorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.