Rotunde
La Rotunde de Viena era una estructura en forma de cúpula, construïda en motiu de l'Exposició Universal de 1873 en Viena en una antiga zona d'aparcament. En el seu moment va ser, en molt, la cúpula més gran del món (108 m de diàmetro). La rotonda superava en tamany al Panteó de Roma (118-125DC), que té un diàmetro de 43,4m. No va ser superada en tamany fins a 1957, en que es va construir una sala d'exposicions en Belgrat en un diàmetro de 109 m. L'edifici es va vindre avall en 1937 a causa d'un gran incendi.
Construcció
Era una estructura de fusta i algeps revestida d'acer. L'altura de la cúpula era de 84 metros i el diàmetro de la base de 108 metros. El sostre cònic truncat, particularment notable pels seus voltons radials i anells concèntrics, que descansaven sobre 32 columnes de ferro, dos llanternes permetien el pas de la llum en l'extrem superior. El portal principal tenia la forma d'un arc de triumfo i estava decorat en pilastres i representacions figuratives. baix el frontón es podia llegir el lema de l'emperador Francisco José "Viribus Unitis" (Forts units). Els plans inicials els havia proporcionat l'arquitecte naval escocés John Scott Russell. Despuix de modificar els dissenys originals, la supervisió de les obres va quedar a càrrec de l'arquitecte Carl von Hasenauer. Entre uns atres, va participar en la seua construcció Johann Caspar Harkort V, un destacat membre de la família industrial de l'acer Duisburg Harkort.
L'interior tenia una superfície aproximada de 8.000m² i va servir durant l'Exposició Universal com a lloc de trobada per als visitants i els actes oficials. Per una atra part, les exposicions d'Àustria i Alemània varen ser estajades ací.
La corona imperial d'Àustria, situada en la part superior de la Rotunde, s'alçava sobre la totalitat dels terrenys de l'Exposició simbolisant que el proyecte estava baix la protecció imperial.
Història
L'1 de maig de 1873, es va portar a terme l'inauguració de l'Exposició Universal en l'edifici encara sense terminar. Les pluges que havien començat dies abans de l'obertura varen convertir la zona en un lodazal, empijorant les perspectives de l'Exposició, encara que va ser la caiguda de la bossa del 9 de maig de 1873 i la posterior crisis econòmica lo que va supondre un fre sério al desenroll de la mateixa. Una epidèmia de còlera en els suburbis de Viena va implicar una atra caiguda en el número de visitants. En lloc dels esperats 20 millons de visitants, només varen acodir 7,2 millons. El dèficit de l'Exposició va ser d'al voltant de 15 millons de florines. Despuix dels pobres resultats econòmics, l'organisació caria dels recursos financers per al derrocament originalment previst de l'edifici.
En 1877 es va utilisar una part de la rotonda de la ciutat de Viena com a almagasén. Un any més vesprada, ya s'utilisava tota la rotonda con este fin. Només passats els anys es va utilisar per a events comercials. Encara que els arquitectes la varen rebujar inicialment, l'acolliment per part del públic va ser entusiasta. En les décades següents, la Rotonda es va convertir en una fita en Viena i va acollir la celebració d'events, espectàculs de circ i grans exposicions, tals com:
- 1883: l'Exposició Elèctrica Internacional.
- 1885: la cerimònia de fundació de l'empresa del Servici d'Ambulàncies de Viena, a la que va acodir Alexander Girardi.
- 1892: l'Exposició Internacional de Música i Teatre.
- 1898: l'Exposició Colectiva de Fabricants d'Automòvils Austríacs.
- 1910: la Primera Mostra Internacional de Caça de Viena
- 1913: l'Exposició Adriática, últim gran event de la monarquia.
L'edifici era propietat de l'Oficina del Ministre de la Casa Imperial i ho gestionava un servici d'inspecció en base en la pròpia rotonda. Durant la Primera Guerra Mundial la rotonda va ser utilisada pels militars com "estage per a convalescents". Des de 1920 va tornar a estar disponible per a events. Despuix de l'11 d'agost de 1921, en que es va inaugurar la primera Fira Internacional de Viena, la Rotonda va ser centre d'exposicions dos voltes a l'any.
En 1936 l'Ajuntament de Viena va pensar en possibles nous usos, i Clemens Holzmeister va ser l'encarregat de preparar una proposta per a la reconstrucció de la rotonda.
Incendi
Considerat durant molt temps un edifici en un alt risc d'incendi, es poden trobar instruccions en cas de fòc per als guàrdies de seguritat en tots els events L'edifici principal va ardir en flames el 17 de setembre de 1937. Es va informar de forma independent a dos estacions de bombers de diferents localitats a les 12:36. Encara que el fòc des de l'exterior no es percebia com un gran incendi, es va estendre per les cavitats entre l'estuc i el revestiment exterior de metal en rapidea. El punt d'orige va ser un dels pilars que sostenien la cúpula. Els primers equips de bombers varen aplegar a les 12:55, i només es podia accedir al fòc a través d'una escala a una altura d'entre 15 i 18 m.
Les peces de revestiment de metal del sostre varen impedir que l'aigua aplegara en cantitat suficient a les parts de fusta que estaven ardint. En estes condicions les 400 tonellades de fusta de la construcció varen ardir ràpidament. A les 13:30 els bombers varen rebre l'orde del Cap de Bombers de retirar-se perque hi havia risc d'afonament. De fet, la cúpula es va derrocar tres minuts més vesprada i va propagar les flames cap a l'edifici contigu. El departament de bombers va ser capaç de portar a terme les seues operacions d'apagat només des de l'exterior a partir d'eixe moment, ya que accedir a l'edifici no era possible. A l'incendi no només varen acodir les brigada de bombers de les zones més pròximes, sino que també es va cridar a un regiment de soldats d'infanteria.
El Dones Kleine Blatt del 18 de setembre de 1937 informava en el titular "Viena no té Rotonda!" I una série de dibuixos sobre el dramàtic final de la catàstrofe. El fòc de la Rotunde de Viena és un dels majors incendis de Viena i va supondre greus danys econòmics i la pèrdua un important centre cultural per a la ciutat de Viena.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rotunde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.