Rotafolio

Rotafolio

Rotafolio.

Un rotafolio, o papelógrafo, és un instrument usat per a la presentació d'informació en fulls grans de paper, típicament del format A1. Consistix normalment d'un pizarrón blanc montat en un caballete, i sobre el qual es fixa un bloc de paper, subjecte al caballete/pizarrón en argollas, cintes o tachuelas. El rotafolio consta d'una placa gran (generalment magnètica) i té un clip per al paper de rotafolio en la part superior i una font de rotuladors en la part inferior i un soport extensible (a voltes en rodes). La majoria dels rotafolios també tenen un o dos braços "plegables" en la part superior de la part posterior, que es poden usar per a pegar etiquetes que ya han segut etiquetades en imants o cinta adhesiva. El soport generalment té tres pates o una sola columna, que generalment es pot ajustar en llongitut.

Segons la disposició dels fulls, es classifica com:

• Rotafolio simple
• Rotafolio de fulls invertits
• Rotafolio doble
• Rotafolio tipo lliure
• Rotafolio invertit

Història

La primera palesa coneguda d'un rotafolio està datada el 8 de maig de 1913. El primer us registrat d'un rotafolio prové d'una fotografia de 1912 de John Henry Patterson. El rotafolio que es coneix actualment (en una pissarra chicoteta) va ser inventat per Peter Kent en la década de 1970. Kent va ser el fundador i CEO del grup de comunicacions visuals Nobo PLC.

Ventages

• Permet organisar les idees conforme a la dinàmica i seqüència del pensament.
• Promou i sosté l'atenció dels espectadors.
• Favorix l'anàlisis i la síntesis dels continguts informatius.
• Facilita el control de l'auditori.
• Evita divagacions, redundància i errors.
• Proporciona suspens i impacte sicològic.
• Permet repetir l'informació quantes voltes siga necessària.
• És fàcil de transportar i manipular.
• No requerix preparació tècnica especial de l'instructor.
• És econòmic i ampli.
• El material es pot guardar.
• Permet l'espontaneïtat.
• No hi ha demores en la seua preparació.