Anar al contingut

Rossi X-ray Timing Explorer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rossi X-ray Timing Explorer

El Rossi X-ray Timing Explorer (RXTE; Explorador Temporisador de rajos X Rossi) va ser un satèlit que va observar la variació en el temps de les fonts astronòmiques de rajos X. Du el nom del físic italo-nortamericà Bruno B. Rossi (1905-1993). Estava equipat en tres instruments principals: un monitor de tot el cel; una matriu de contador proporcional; i l'experiment de temporización de rajos X d'alta energia (HEXTE). Va observar els rajos X procedents d'estreles de neutrons, púlsares de rajos X, erupció de rajos X i de l'entorn de forats negres. Es va finançar com a part del Programa Explorers, per lo que també és conegut com Explorer 69.

El RXTE tenia una massa de 3200 kg i es va llançar des de Veta Canyar el 30 de decembre de 1995, impulsat per una eixida Delta. El seu Designació Internacional és 1995-074A.[1]

Les observacions del Rossi X-ray Timing Explorer s'han utilisat com a evidència de l'existència del efecte d'arrastre predit per la teoria de relativitat general. A finals de 2007 els resultats obtinguts s'han utilisat en més de 1400 artículs científics.

Per eixemple, en giner de 2006, es va anunciar que el RXTE s'havia utilisat per a localisar un candidat a forat negre de massa intermija denominat M82 X-1, un nou tipo d'objecte espacial.[2] En febrer de 2006, les senyes es varen usar per a provar que la resplandor difuso de rajos X de fondo en la nostra galàxia provenen d'innumerables nanes blanques prèviament no detectades i de les corones d'atres estreles.[3] En abril de 2008, es varen utilisar senyes del RXTE per a inferir el tamany del forat negre més menut conegut.[4]


El satèlit va cessar les operacions científiques el 3 de giner de 2012.[5] Els científics de la NASA varen comunicar que el RXTE, donat de baixa, entraria en la atmòsfera de la Terra "entre 2014 i 2023".[6] Posteriorment va quedar clar que el satèlit tornaria a ingressar a finals d'abril o principis de maig de 2018.[7] La nau espacial va eixir d'òrbita el 30 d'abril de 2018.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «1995-074A». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  2. «Dying Star Reveals More Evidence for New Kind of Black Hole». ScienceBlog.com. Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2008. Consultat el 3 de febrer de 2012.
  3. «Galactic Glow Gleaned». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2008. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  4. «NASA Scientists Identify Smallest Known Black Hole». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  5. «The RXTE Mission is Approaching the End of Science Operations». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2011. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  6. «NASA's ageing black hole-stalking probe switched off».
  7. «NASA FAQ: RXTE Spacecraft Re-entry». NASA. Consultat el 30 d'abril de 2018.
  8. A Pioneering NASA Satellite Just Fell to Earth After 2 Decades in Space, Space.com.