Anar al contingut

Rivadavita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rivadavita

La rivadavita és un mineral de la classe dels borat, descrit per primera volta a partir d'eixemplars procedents de la mina Tincalayu, en el Salar de l'Home Mort, Bota (Argentina), que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom és un homenage a Bernardino Rivadavia, primer president de la República Argentina.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

En la mina Tincalayu, la rivadavita apareix com a nòduls de color blanc, formats per l'agrupació subparalela de cristals tabular allargats en la direcció de l'eix c, lo que fa que en la superfície tinguen lluentor sedoso, Els cristals tenen una llongitut màxima de 3 mm, i els nòduls poden alcançar els 9 cm de diàmetro.[2] La rivadavita és soluble en aigua.

Jaciments

[editar | editar còdic]

La rivadavita és un mineral molt rar. En eixemplars individualisats, solament es coneix en la localitat tipo, la mina Tincalayu, en Bota (Argentina). En la zona superior de la mina de Bigadiç, que es troba en la província de Balikesir, en la regió de Mármatra (Turquia), la rivadavita apareix associada a inyoita, priceíta, tunellita i atres borat.[3] També s'ha trobat en la mina de Hard  Scramble, en Ryan, comtat d'Inyo, Califòrnia, (USA), associada a mcallisterita, ulexita i algeps.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. The American Mineralogist, 52, 326-335..
  2. Angelelli, V., Brodtkotb, M.K. de, Gordillo, C.E. i Gai. (1983). Les espècies minerals de la República Argentina, Servici Miner Nacional, p. 250.
  3. Turkish Journal of Earth Sciences, 9, 1-27..
  4. The American Mineralogist, 64, 369-375.