Riu Apaporis

El riu Apaporis és un llarc riu amazónico de Colòmbia, afluent del riu Caquetá (Japurá en Brasil), que discorre pels departaments de Guaviare, Caquetá, Vaupés i Amazones. En el seu últim tram, de 50 km, forma la frontera natural en l'estat brasiler d'Amazones. Té una llongitut de 960 km, encara que si es consideren els 410 km del riu Tunia alcança els 1370 km.

Geografia

La font més lluntana del riu Apaporis, el riu Tunia (o Macayá), naix prop de la localitat de Sant Vicente del Caguán, en el departament de Caquetá en el nom de riu Ajajú, i discorre en direcció surest, de la mateixa manera que la majoria dels rius que fluïxen a través d'esta regió distant i molt humida de la Amazonía. En seguida el Tunia s'adinsa en el departament de Meta, que creua pel sur, i despuix de travessar la localitat de la Tunia entra després en el departament de Guaviare. Forma despuix el Tunia el llímit nort del Parc nacional natural Serra de Chiribiquete que s'estén pel sur fins al riu Jari. Sent encara llímit del parc, en el punt en que confluïx en el riu Ajajú (en una llongitut de 260 km i una conca de 7.800 km²), en la vereda Dos Rius, naix nominalmente com a tal el Apaporis, que a partir d'eixe punt passa a ser també frontera interdepartamental entre Guaviare i Caquetá. Despuix de deixar arrere el parc el riu seguix com a llímit departamental en la mateixa direcció surest, en una regió molt plana, en molts meandres fins a aplegar al punt trifinio entre Guaviare, Caquetá i Vaupés. Continua aigües avall com a frontera natural, primer com a llímit entre els departaments de Vaupés i Caquetá i despuix entre Vaupés i Amazones. En este tram banya Ocàs, passa prop de Buenos Aires de Lleida (lloc que ho rep per la iviera esquerra, aplegant del nort, al riu Cananarí, de 200 km) i de Pata (a on rep, també pel nort, el riu Pira Paraná, de 250 km i en una conca de 5.900 km²).

En el tram final, despuix de descriure un gran meandre i rebre pel nort al riu Taraira (de 160 km), forma en un tram d'uns 50 km la frontera internacional entre Brasil i Colòmbia abans de desaguar per l'esquerra en el riu Caquetá, en la chicoteta localitat brasilera de Vila Bittencourt (també cridada Japurá), en el lloc en el que el riu Caquetá passa a cridar-se, ya en Brasil, Japurá. El riu és la principal via de comunicació en l'àrea compresa entre la desembocadura del riu Cananarí fins a la seua confluència en el riu Caquetá. Aigües dalt té numeroses cachiveras o catarates (la més important el Jirijirimo) que ho han mantingut històricament a resguart de misionero, caucheros, comerciants i expedicionarios, conservant per això les seues selves casi intactes. La regió és un gran pont entre les selves del riu Caquetá i les del riu Negre, d'ahí la seua importància ambiental i cultural.

De la mateixa manera que molts rius de la conca de l'Amazones que naixen en àrees poc accidentades, el seu curs és molt sinuós, i du «aigües negres» (del color del té), que contrasten enormement en la confluència en les del riu Japurá, molt més clares i limosas. Despuix de confliur abdós aigües fluïxen costat a costat durant decenes de quilómetros abans de mesclar-se completament. El riu Apaporis és el major i més abundant dels afluents del riu Japurá, al que aporta prop d'un terç del seu cabal.

El territori d'este riu està habitat, en la seua majoria, per indígenes dels grups ètnics macuna, tanimuca, letuama, cabiyari, yuhup i yauna i pel seu aïllament en les seues vores hi ha algunes de les comunitats indígenes menys afectades per la civilisació occidental de tot Colòmbia.

Toponímia

«Algun sabio indígena nos va poder haver dit que vol dir riu que canta, o riu amagat, o riu que bota i es meneja, o protector de la selva, o arbre caigut i quebrado sobre el llom del món, o anaconda encantada» (Molano, Ramírez: 9).

Bibliografia

• Apaporis, viage a l'última selva per Alfredo Molano i María Constanza Ramírez, editorial Planeta, Bogotà 2002.