Risc El Pardal

Archiu:Risco del Pinganillo, llamado también El Pájaro.JPG

Risc El Pardal

El Pardal o Pinganillo gran és un risc granític de La Pedriza de Manzanares, en la serra de Guadarrama i en el sistema Central de la península ibèrica. Està enclavado en La Pedriza Posterior i pertany al terme municipal de Manzanares el Real, un municipi del noroest de la Comunitat de Madrit (Espanya).

Rep el seu nom per la característica forma del seu cim, la d'un pardal posat, en este cas sobre el Pinganillo gran i que forma part de la "corda dels pinganillos", en el vèrtiç inferior del circ de la Pedriza.

Té forma de pico o agulla, la seua altura és de 1549 m sobre el nivell del mary s'eleva des de la seua base uns 180 m pel seu cara sur, i uns 20 m per la nort. Com tota la serra de Guadarrama, el Pardal és de granit. Com a rarea geològica, destaquen les formacions de "tubos d'òrguens" que té en la seua cara este (via Rivas-Falca), a on es poden trobar concentracions pures de cuarzo cristalizado.

La Pedriza forma part del parc regional de la Conca Alta del Manzanares, declarat reserva de la Biosfera per l'Unesco i lloc i monument natural d'interés nacional (1930).

Ascensió

La Pedriza és la primera i més important escola d'escalada de Madrit i El Pardal el seu risc més emblemàtic. Per la seua forma, la seua verticalitat i la seua ubicació (en el "centre" de la Pedriza), El Pardal s'oferix com un objectiu més que interessant per a la pràctica de l'escalada. Per les seues quatre cares s'han obert múltiples vies, que ho han convertit en un de les fites més importants de l'història de l'escalada en la Comunitat de Madrit. En l'actualitat, i a pesar dels nous materials i tècniques de l'escalada deportiva, les vies del Pardal mantenen el concepte i estil d'escalada clàssica de quan es varen obrir.

La tècnica més habitual i repetitiva d'escalada en La Pedriza és la adherencia, pero El Pardal, sense estar escàs d'ella, per l'evolució erosiva de la seua roca, oferix moltes més possibilitats: Fumeral, canalise, babaresa, diedro, sostre i plaques d'agarres, ademés d'artificial.

Primera ascensió: en la primavera de 1916, despuix d'alguns fallancs intents per atres equips, José Fernández Zabala, Joaquín G. Bellido, Alfredo Shaachtzabel i Juan Almela Meliá, formant una escala humana conseguixen superar l'últim tram i fer cim en El Pardal.

Obertura via Sur: en 1935 s'obri la mítica via Sur per Ángel Tresaco, Teógenes Díaz i Juan Bautista Mate. Des de llavors esta hui esta via, "la més clàssica de les clàssiques", s'ha repetit mils de voltes i seguix mantenint el seu esperit inicial.

En 1921 es coloca una cadena en el cim del risc, que és el mateix cap del Pardal. D'uns 9 m de llongitut, en grossos esclavons, penjava per la llambría que forma el cos del supost pardal. Durant la guerra civil espanyola es va llevar, pero en acabar esta, es va tornar a posar i va permanéixer útil fins a ben entrats els anys 1970 en que es va llevar definitivament. Actualment es troba en el Centre d'Educació Ambiental de Manzanares, situat en l'entrada de la Pedriza.

Vies d'escalada

• Vies en orde: nort, oest, sur i est:
• Via Normal. (III+)
• Via Puça de Nanos. (IV+/A2)
• Via Guerrero Oliva. (V/A1)
• Via de la telefònica o Mogoteras. (IV+/A1)
• Via Oest Clàssica. (6c)
• Via Manolo Marchal. (V+/A1)
• Via Lluna Roja. (7a/A2)
• Via Nihil. (6b/A1)
• Via U.R.D. (V+/A1)
• Via Jordi Jutglar. (6b/A2)
• Via La Pareguda. (6b+)
• Via Esme. (v/A2)
• Via Sur Clàssica. (IV+/A1 o 6b)
• Via Gálvez. (6b/A0)
• Via Loquillo. (V+/A2)
• Via Este. (V+/A1)
• Via Rivas-Falca. (V+)
• Via Mogoteras. (IV+)

Descens: des del cim en un rapel penjat d'uns 20 m. Des d'ací es descendix per la canal Este fins a la base de la cara sur. És un descens complicat i entre blocs.