Anar al contingut

Ricardo García Presó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ricardo García Presó (Requena, Valéncia, 1948) és un historiador i ensagiste espanyol. Va obtindre la llicenciatura de Filosofia i Lletres, en premi extraordinari, en l'Universitat de Valéncia en 1970, doctorant-se en 1973, aixina mateix, en premi extraordinari. Catedràtic d'Història Moderna en l'Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Fòrum Babel.[1]

És acadèmic corresponent de Real Acadèmia de l'Història des de 2001. El seu últim llibre és: El dimoni del sur. La llegenda negra de Felipe II, Càtedra, Madrit, 2017.

Es poden subrallar en la seua obra les següents temàtiques:

Alguns llibres

[editar | editar còdic]
  • L'herència del passat: les memòries històriques d'Espanya, Barcelona, Galàxia Gutenberg, 2011
  • García Presó, Ricardo i Serrano Martín, Eliseo (eds.), El hispanisme francés del sigle XVIII: exili, memòria persona i memòria històrica, Saragossa, Institut Fernando el Catòlic, 2009
  • El somi de la nació indomable: els mits de la guerra de l'Independència, Madrit, Temes d'Hui, 2007
  • Herejes, Barcelona, Círcul de Llectors, 2005
  • Rebels, Barcelona, Círcul de Llectors, 2004
  • Marginals, Barcelona, Círcul de Llectors, 2004
  • La construcció de les històries d'Espanya, Madrit, Marcial Pons, 2004
  • Dels elogis a Felipe V, Madrit, Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, 2002
  • Felipe V i els espanyols: una visió perifèrica del problema d'Espanya, Barcelona, Plaça & Janes, 2002; Barcelona, Noves Edicions de Bojaca, 2003
  • Història d'Espanya sigles XVI i XVII:L'Espanya dels Austrias, Madrit, Càtedra, 2003
  • Història d'Espanya del sigle XVIII: l'Espanya dels Borbones, Madrit Càtedra, 2002
  • Felipe II i Catalunya, Valladolit, Secretariat de Publicacions de l'Universitat de Valladolit, 1997
  • Les cultures del Sigle d'Or, Madrit, Història 16, 1989, 1996 i 1998 (reeditat per l'Editorial Alba en 2006)
  • L'Inquisició, Madrit, Anaya, 1995 (reeditat en 2009)
  • La Llegenda Negra: Història i Opinió, Madrit, Aliança, 1992 (reeditat per Anaya en 2008)
  • Història de Catalunya: sigles XVI i XVII (I i II), Barcelona, Ariel, 1985
  • Els germanies de Valéncia, Barcelona, Edicions 62, 1981
  • Pau Claris: la revolta catalana, Barcelona, Dopesa, 1980; Barcelona, Ariel, 1985
  • Herejía i societat en el sigle XVI: L'Inquisició en Valéncia, 1530-1609, Barcelona, Península, 1980
  • Orígens de l'Inquisició Espanyola. El Tribunal de Valéncia 1478-1530, Barcelona, Península, 1976
  • Les Germanías de Valéncia, Barcelona, Península, 1975
  • Les Corts del regnat de Carlos I, Valéncia, Departament d'Història Moderna de l'Universitat de Valéncia, 1973

Llibres en colaboració

[editar | editar còdic]
  • García Presó, R.; Moreno Alonso, M.; Soria Taula, I., Bandolers, dissidents, desafectos i expatriats moderns, Barcelona, Noves edicions de bojaca, 2006
  • García Presó, R.; Quílez Corella, F. M., La caraça real: festa i alegoria a Barcelona l'any 1764, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001
  • García Presó, R.; Alabrús Iglésias, R., ¿Austrias o Borbones? L'Espanya de 1700, Madrit, Aliança, 2000
  • García Presó, R.; Moreno Martínez, D., Inquisició: Història Crítica, Madrit, Temes d'Hui, 2000
  • García Presó, R.; Fernández Díaz, R., Els Borbones: sigle XVII, fi dels Austrias i arribada dels Borbones, Madrit, Espasa-Calp, 1997
  • García Presó, R., Mateo Bretos, L., La Llegenda Negra, Madrit, Anaya, 1990
  • García Presó R.; Fuster, J., L'Inquisició, Valéncia, Consell Valencià de Cultura, 1985
  • García Presó, R.; Martínez Ruiz, M. V., Població, jurisdicció i propietat del Bisbat de Girona: sigles XIV-XVII, Girona, colege Universitari de Girona, 1976
  • García Presó, R.; Ciscar Pallarés, I., Moriscos i agermanats, Valéncia, L'Estel, 1974
  • V Premi "Aixina Va ser 2002. L'història rescatada" de l'editorial Plaça & Janés pel seu llibre Felipe V i els espanyols.
  • V Premi Internacional d'Ensaig "Cavaller Bonald" (2008).
  • Premi Nacional d'Història (2012), per l'obra L'herència del passat. Les memòries històriques d'Espanya.[2]

Referències

[editar | editar còdic]