Rhenanida
Els renánidos (Rhenanida) són un orde extint de peixos placodermos que varen viure en el Devónico,[1] es caracterisen per un escut cefàlic llarc, en ulls i fosses nassals orientats principalment cap a l'esquena i es considera com a basals junt en atres órdens.[2] També presenten una mandíbula molt aplanada similar a la d'un raig, posseïxen una placa craneal única i suborbitales. Presenten òrbites dorsals, fosses nassals i un clavill branquial única.[1]
També posseïxen un cos pla i en forma de ralla, tenen aletes pectorals engrandides, presenten ulls i fosses nassals dorsals i el cràneu estava cobert per alguns ossos dérmicos i numeroses teselas menudes.[3] Els seus fòssils es distribuïxen en Europa, Àsia i Amèrica a on gèneros com Nefudina, els elements vertebrals cartilaginosos es fusionen abans de l'ossificació pericondrial.[4] La majoria dels seus gèneros s'agrupen en la família Asterosteidae, convertint a l'orde en provablement monotípico.[5]
Evolució
En el passat, es creïa que els renánidos eren els més primitius, o a lo manco els més propencs al placodermo ancestral, ya que la seua armadura estava formada per un mosaic de tubèrculs, a diferència de les plaques solidificadas dels placodermos "alvançats", com els antiarcos i els artrodiros . No obstant, en comparar l'anatomia craneal de Jagorina pandora en la dels antiarcos, es considera que els renánidos són el grup germà d'estos últims (junt en els seus respectius parents acantotóracos).
Taxonomia
Hi ha cinc espècies reconegudes de renánidos, en cinc gèneros : Asterosteus stenocephalus , Nefudina qalibahensis , Gemuendina stuertzi , Jagorina pandora i Bolivosteus chacomensis . Tots ells se situen dins de la família Asterosteidae, erigida per Woodward en 1891: atres famílies atribuïdes a Rhenanidae, és dir, Gemuendinidae i Jagorinidae, es consideren sinònims.[6]
Un sext gènero, Ohioaspis , té un estatus qüestionable, ya que els primers espècimen varen ser ictiolitos que originalment es varen descriure com a tubèrculs d'una nova espècie de Asterosteus. Exàmens posteriors d'estos tubèrculs han donat lloc a la formació de dos grups d'experts: un que creu que les tres espècies reconegudes de Ohioaspis eren renánidos, mentres que l'atre sugerix que en realitat eren algun tipo de agnatos ostracodermos.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Palaeos Vertebrates 60.100 Placodermi: Arthrodira». www.palaeos.com. Archivat des d'el original, el 2011-03-06. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Placoderms».Current Biology.34(2)
- R43–R47.ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j.cub.2023.11.038.Consultat el 2025-07-30.
- ↑ Denison, Robert H. (1979). Pisces (en en), Kluwer Academic Publishers, pp. 607–615. doi:10.1007/3-540-31078-9_107. ISBN 978-0-87933-185-6.
- ↑ «Evolution and development of the synarcual in early vertebrates».Zoomorphology.132(1)
- 95–110.ISSN 0720-213X.doi:10.1007/s00435-012-0169-9.Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Rhenanida». www.mv.helsinki.fi. Consultat el 2025-07-31.
- ↑ Denison, Robert (1978). Handbook of Paleoichthyology, Volume 2, Placodermi, New York: Gustav Fischer Verlage, pp. 25. ISBN 9780895740274.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhenanida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.