Rheasilvia

Rheasilvia

Rheasilvia, cridat aixina per Rea Silvia, és un gran cràter d'impacte en l'asteroide Vesta —vestal que la mitologia considera mare de Rómulo i Rem— i la traça més notable de dit cos. Va ser descobert pel Hubble en 1997, pero no va rebre el seu nom fins a l'arribada de la sonda Dawn en 2011.

En un diàmetro de 460 km és un dels majors cràters d'impacte del sistema solar, cobrint un 80 % del diàmetro de Vesta i casi tot l'hemisferi sur d'este. Posseïx una série de escarpas al voltant de part del seu perímetro en altures respecte al terreny circumdant d'entre 8 km i 12 km i una montanya central en un diàmetro de casi 200 km i una altura de 23 km des de la seua base, lo que la situa entre les montanyes més altes conegudes; el fondo del cràter, en canvi, està a 13 km de profunditat respecte al terreny circumdant.

Image de Vesta presa pel Hubble en maig de 2007. Rheasilvia pot ser vist de perfil avall a la dreta.

Anàlisis espectroscópicos realisats en ajuda del Hubble, que detecten traces d'olivino, mostren que l'impacte que va produir Rheasilvia va conseguir penetrar la corfa de Vesta fins a aplegar inclús a la seua mant.

L'equador de Vesta mostra una série de fractures concèntriques a Rheasilvia, que es pensa varen ser causades per l'impacte, i també s'espera detectar en les antípodes del cràter terreny d'aspecte peculiar causat per la seua formació; no obstant, no es podrà comprovar fins que el pol nort d'este asteroide ixca de l'obscuritat causada per ser allí hivern en estos moments [octubre de 2011]. Ademés se superpon a un cràter encara més antic de 375 km de diàmetro que va destruir parcialment.

S'ha calculat que la formació de Rheasilvia va expulsar a l'espai el 1 % de la massa de Vesta i que tant la família de Vesta com els asteroides de tipo V tenen el seu orige en eixe event; el fet de que cossos de 10 km de tamany hagen sobrevixcut fins a hui sugerix que l'impacte va tindre lloc fa com a molt mil millons d'anys.