Rescat en l'Antàrtida en 1953

El rescat en l'Antàrtida va ocórrer el 26 de maig de 1953 quan integrants de la Base Antàrtica Brown d'Argentina, liderats pel tinent de corbeta Guillermo Emilio Schlieper, varen rescatar a tres membres de la Base President Gabriel González Videla de Chile.

Destacament Almirant Brown

El Bolletí Naval Públic del Ministeri de Marina n.º 396 del 28 de novembre de 1952 publica la designació del tinent de corbeta d'infanteria de Marina, Guillermo Emilio Schlieper, com a comandant del destacament Almirant Brown, en baïa Paraís, Antàrtida. Dita tasca va ser complida durant tot l'any 1953 junt a una dotació de quatre hòmens, l'enfermer Francisco Villasuso, el radioperador Eleazar Guerrero, el cuiner Eduardo Albornos, i el motoriste Vicente Tudor. Els comandants designats dels sèt destacaments antàrtics varen realisar en juny de 1952 un curs d'esquí i alta montanya en l'escola que l'Eixèrcit Argentí té en Pont del Inca (província de Mendoza). Schlieper va ser el tercer comandant de Brown despuix Antonio Vañec, qui va anar el fundador en 1951 i d'Alberto Somoza en 1952 expedicionario a port Neko.

El rescat

A dèu quilómetros al nort de Brown es troba la base chilena González Videla, integrada per personal del seu Força Aérea de Chile (FACh). El 25 de maig, data pàtria en Argentina, es va rebre la visita de tres integrants d'eixa base chilena: el capità Sergio Espinosa i les vetes Eulogio Gutiérrez i Carlos Amic, complint una antiga tradició entre abdós països.

El dia següent, 26 de maig, Espinosa va mamprendre la tornada pese a les condicions desfavorables de gèl en la baïa i a lo fràgil de la seua embarcació. Després de dos hores de la partida, el destacament Almirant Brown va rebre un cridat del segon de la base chilena, el tinent meteorologista Gustavo Ameau, per a demanar auxili davant la demora d'Espinosa i per no contar en una atra embarcació.

La dotació argentina, va pujar en esquins al montícul de 200 metros a l'esquena del Brown i en largavistas varen agranar l'escenari sense trobar referència alguna dels perduts. En l'ànim en contradicció, puix seguia entrant gèl a la baïa, Schlieper va embarcar en el chicotet chinchorro en Villasuso i Tudor. Ya que la missió semblava impossible, la despedida en Guerrero i Albornos, que quedaven en Brown, va anar sense paraules, pero la cara d'ells ho dia tot.

A penes varen començar en la busca dels chilens, es va escomençar a formar gebre entre els blocs de gèl que calia trencar en els rems, puix l'espente del motorcito de 7 HP no conseguia obrir-se passe. Despuix de quatre hores de navegació, es va divisar una Llum Very cap a l'est, lo que va fer canviar el rumbo cap al centelleig. Finalment, després d'atres dos hores, varen aplegar al lloc a on estaven els hòmens perduts. Es trobaven al peu d'una paret de gèl de 30 metros d'altura d'un glaciar en activitat i sobre una plaja de pedregullo de 2 a 3 metros d'ample, prestos a entrar en hipotèrmia.

En els sis mesos d'Antàrtida, els argentins havien llegit Llums del Sur de John Rymill, cap de l'expedició anglesa entre 1934 i 1939 i notes de l'almirant nortamericà Richard Evelyn Byrd, que entre 1934 i 1941 va estar en Baïa Margarita al sur del círcul polar. Abdós varen estar en condicions similars, sense rompehielos, ni helicòpters ni meteorologia satelital. No obstant, eixos exploradors que havien vixcut circumstàncies de màxima perillositat, no mencionaven que s'hagen acostat a un glaciar en activitat, de manera que la plaja de pedregullo podria ser un descobriment argentí chilé.

Varen remolcar l'averiat pot chilé, varen evitar els blocs de gèl i varen navegar roçant un enorme témpano, mentres observaven la massa blava baix l'aigua. que en oportunitats produïx des del seu fondo solsides de grans blocs que afloren en força destructiva com per a demolir una embarcació. Res d'açò va ocórrer, i davant la gran sorpresa, varen arribar a la Base chilena, a on varen ser rebuts efusivament.

Els argentins varen pernoctar i varen retornar a Brown al sendemà. El vent era fort, s'havia dut els gèls, pero la bugia del motor es mullava, en lo que varen tindre que sumergir-la dins d'un tachito de kerosene per a cremar-la, mentres Schlieper i Villasuso remaven en vigor per a no perdre recorregut i aixina repetides voltes fins a aplegar a Brown, a on l'esforç no va permetre evaluar l'aventura del rescat.