Reproducció assistida en l'Islam
Reproducció assistida en l'islam es referix a la posició oficial del Islam sobre les tècniques de tractament de la esterilidad o infertilitat que comporten una manipulació artificial de gamets, com l'inseminació artificial, fecundació in vitro i transferència d'embrions.
La religió islàmica es dividix en dos branques principals: els suní (tradcionales) i els chiïtes (seguidors del gendre de Mahoma), i abdós branques no compartixen les mateixes postures respecte a la reproducció assistida.
Llímits del matrimoni llegítim
[editar | editar còdic]Segons la Sharia l'Islam admet la reproducció assistida sempre i quan esta siga realisada entre els cònjuges llegítims.
l'inseminació artificial, la fecundació in vitro i atres tècniques de reproducció assistida, estan permeses per a realisar lo que l'islam recomana, la procreació i la descendència que estan entre els objectius principals del matrimoni.[1] Sempre i quan el tractament es realise dins del matrimoni entre esposos llegítimament casats, no hi ha prohibició expressa de cap de les tècniques existents. En cas contrari es considera adulteri.
Donació d'esperma
[editar | editar còdic]L'islam no reconeix la donació d'esperma perque no accepta este tipo de tractaments en dònes fadrines o en parelles de lesbianes. Tampoc ho accepta dins del matrimoni. L'islam ordena la conservació de la llínea genealògica per a que l'home tinga ben clar el seu orige. Un aporte d'esperma provinent d'un atre varó que no fora l'espós constituiria una trasgresión i una greu violació a la llei de Deu (es considera adulteri).[2][3] L'adulteri i l'inseminació artificial en semen que no siga de l'espós són similars en naturalea i efecte, és dir, en abdós casos la pancha que pertany exclusivament a l'espós és intencionalmente inseminado per un estrany.[4][5]
No es permet tampoc en cap cas que la dòna utilise semen criopreservado del seu marit per a tindre un atre fill si el marit ha fallit.
Es perdrien les genealogia i l'islam va fer obligatori conservar la purea i la solidea de l'arbre genealògic.
lbn Abbás va dir:
«Qui s'atribuïx a un atre que no siga el seu pare i qui s'aproxima a els qui no són els seus aplegats, abdós són maldits per Aláh, pels àngels i per tota la gent. Qualsevol dòna que introduïx en la genealogia d'una família a algú que no és d'ells no mereix la misericòrdia de Allah i El no la farà entrar en el Paraís.»[6]
No només es prohibix la donació d'esperma, també es prohibix la donació de testículs o teixit testicular: un varó no podrà donar els seus testículs, encara que fer-ho no li signifique morir, perque les cèlules sexuals són les que inicien la procreació i la descendència d'una persona està en les seues cèlules sexuals. Els fills de l'espose receptor tindrien els cromosomes del varó que donó i els chiquets heretaran les característiques genètiques del donant per lo que el donant vindria a ser el pare biològic dels chiquets segons l'islam.[6]
En els casos de fecundació in vitro és condició obligatòria que la mateixa siga només entre el semen de l'espós i l'òvul de l'esposa i que l'òvul fecundado es deposite en l'úter de l'esposa, quedant totalment prohibit que li'l deposite en la pancha d'una atra dòna.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fatuas islàmiques (veredictes llegals)». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012. Consultat el 17 de març de 2012.
- ↑ Al Fiqh. Ala-l-Madhahibi-l-Jamsah, pp. 374.
- ↑ «És millor no portar a terme l'inseminació artificial». Consultat el 17 de març de 2012.
- ↑ Sheij Shaltut. Al fatawa (ed.). Decisions llegals islàmiques, pp. 300.
- ↑ «L'inseminació artificial, capítul III punt 6 La relació entre pares i fills, en Lo lícit i lo ilícit en l'Islam». Ministeri de Awkaf i Assunts Islàmics, Estat de Kuwait. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2012. Consultat el 17 de març de 2012.
- ↑ 6,0 6,1 «Fatuas islàmiques (veredictes llegals)». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012. Consultat el 17 de març de 2012.
Vore també
[editar | editar còdic]- Reproducció assistida en el cristianisme
- Reproducció assistida en el judaisme
- Fecundació in vitro
- Reproducció sexual
- Reproducció assistida
- Donació d'esperma
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reproducción asistida en el Islam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.