Relació aigua-solc
Segons la proposta per Briggs,[1] que es considera encara vàlida, l'aigua que circula en el sol està composta per tres fraccions: higroscòpica, capilar i gravitacional.
L'aigua en el sol
Aigua higroscòpica o molecular
L'aigua higroscòpica o molecular és la fracció de l'aigua absorbida directament de la humitat de l'aire. Esta es dispon sobre les partícules del terreny en una capa de 15 a 20 molècules de gruixa i s'adherix a la partícula per adheriment superficial. El poder de succió de les raïls no té la força suficient per a extraure esta partícula d'aigua del terreny. En atres paraules esta porció de l'aigua en el sol no és utilisable per les plantes. Pel caràcter dipolar de l'aigua, el seu extrem és atret per les càrregues negatives de coloide, per lo que es forma una nova capa superficial negativa que orienta i reté una atra capa d'aigua, aplegant a tres o quatre capes. És absorbida directament de la humitat atmosfèrica, forma una fina película que recobrix a les partícules del sol. No està somesa a moviment, no és assimilable per les plantes (no absorbible). Està fortament retinguda a forces superiors a 31 atmòsfera. La cantitat d'aigua higroscòpica en el sol, depén especialment de la seua textura, composició mineral i contingut de matèria orgànica. La major dispersió de les partícules i la seua major superfície de contacte, alt contingut de matèria orgànica i argila favorixen a que el sol capte major aigua higroscòpica.
Aigua capilar
L'aigua capilar és la fracció de l'aigua que ocupa els microporos. Es manté en el sol gràcies a les forces derivades de la tensió superficial de l'aigua. Esta fracció de l'aigua és utilisable per les plantes, és la reserva hídrica del sol. La capacitat d'algunes substàncies d'absorbir o cedir humitat al mig ambient també és sinònim d'higrometria.
Aigua gravitacional
L'aigua gravitacional o drenable, és la fracció de l'aigua que ocupa els macroporos de 10 micras de diàmetro (zona no saturada) S'infiltra arrastrada per la força de gravetat a les capes més profundes. Utilisable per les plantes si es troba en l'estrat reticular de la mateixa.
Característiques físic - mecàniques dels sols
Les característiques físic - mecàniques dels sols tenen importància per al seu us com a materials de construcció i per als fins de rec i drenage, raó per la qual deuen determinar-se cuidadosadament en laboratori entre atres coses.
Les principals característiques físic - mecàniques dels sols són:
Referències
- ↑ Briggs, L.J. - 1897. The Mechanics of the Soil Mixture. U.S. Dept. Agr.Bur. Soil, Bull, 10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relación agua-suelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.