Reixeta criptográfica
Una reixeta, en criptografia, també cridada enreixat o celosía, no és més que un aparat que s'ampra com a ajuda en un sifrat, normalment per transposició, de modo anàlec al Disc de Alberti o les taules de Vigenère per als métodos de substitució. Està pensat per a ser amprat en els métodos de paper i llapis.
Reixeta de Cardano
[editar | editar còdic]- Artícul principal: Reixeta de Cardano
El primer en sugerir amprar les reixetes com a aparats criptográficos va ser el matemàtic renaixentiste italià Girolamo Cardano en el seu escrit, De Subtilitat,
Obtinga dos peces idèntiques de pergamí i talle forats en ells de dimensions similars al tamany normal de les seues lletres, algun d'ells per a albergar sèt, tres, huit o dèu, suficient per a contindre sobre unes cent vint lletres en total. Un d'estos pergamins es dona al seu corresponsal i l'atre ho conserva en si. Quan vullga comunicar el seu secret escriga lo que vullga, anant en conte en posar una frase solament en cada full a través dels forats del pergamí, i despuix deu intentar compondre un mensage que semble inocent per a reblir els buits. Vaja en conte en evitar qualsevol sospita, i preserve la continuïtat de l'assunt en tota la carta. Quan el vostre amic la reba, tot lo que té que fer és cobrir el full en el segon pergamí, i el vostre mensage secret apareixerà immediatament[1]
No obstant, este método és més un aparat esteganográfico que un autèntic sifrat. Açò es deu a que el mensage escrit al voltant de la nostra sifra està ahí, exclusivament, per a distraure l'atenció. Este sistema presenta greus problemes en ser difícil poder elaborar un text creible en les llimitacions previstes. Dit açò, és possible amprar una reixeta per a revelar un mensage en un llistat de lletres aparentment aleatòries. En eixe us, sí que seria un aparat pròpiament criptográfico. Inclús, com recomanava Francis Bacon, podria amprar-se per a enviar dos mensages contraposts.[2] El criptógrafo francés Blaise de Vigenère, segons pareix, no confiava massa en este sistema.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]El método original de Cardano és amprat en la película En Air, pel personage Cyrus The Virus Grissom, interpretat per John Malkovich, per a comunicar-se des de la presó, amprant una image de l'Últim Sopar a la que se li havien llevat els ulls dels personages per a revelar el mensage d'una carta aparentment inocent d'un advocat.
El segon método, revelar un mensage en unes lletres aleatòries, va ser amprat pel personage de Valeri Petrofsky (un espia rus interpretat per Pierce Brosnan) en la película de 1987 El quart protocol.
Les Reixetes com a método de transposició
[editar | editar còdic]Les reixetes poden amprar-se, igualment, com a métodos directes de transposició en utilisar-les com a guia per a realisar una transposició. Segons pareix, esta transició es va portar a terme en algun moment de el XVII. A este respecto les reixetes es dividixen en dos grups segons la seua forma de creació, les ordinàries i les rotatòries. Les reixetes ordinàries es creen tal i com va descriure Cardano. Per a les reixetes giratòries vore més avall.
Una possibilitat s'ha sugerit per a evitar als comunicants tindre que mantindre el secret de les seues reixetes (un dels clàssics problemes de repartiment de claus), amprar crucigramas, idealment, els publicats en periòdics d'us comú tant per a emissor com per a receptor. D'eixa forma, la reixeta ya estaria disponible i seria totalment inocent i justificable la seua possessió. És important destacar que els crucigramas de la tradició anglosaxona (en llengua anglesa) presenten un major número de quadros negres, i un menor número de paraules de dos lletres que els seus equivalents de tradició continental (en francés, o espanyol, per eixemple).
En tot cas, tant en un com en un atre cas, les reixetes s'ampren per a dotar d'una certa irregularitat a la transposició d'un modo que seria difícil conseguir en una clau simplement memorisada. A este respecto, la reixeta pot ser una ferramenta molt útil transponiendo de molt diverses formes segons es varie el modo d'introduir el text en clar (d'esquerra a dreta, en columnes, escomençant per una casella determinada, etcétera) i de llegir el text sifrat (a on es poden fer les mateixes consideracions). Una atra possibilitat és la numeració prèvia i desordenada de les caselles de la nostra reixeta; escrivint el mensage en clar d'acort en este orde, es conseguix una transposició raonablement complexa. No obstant, este sistema és propens als errors de transcripció.
El general italià Luigi Sacco en el seu llibre Manuel de cryptographie presenta lo que crida “reixeta indefinida”, una reixeta de forma rectangular en un número de files fix i un número de columnes arbitrari (o elegit en funció de la llongitut del mensage). En cada una de les columnes, es repartixen les celes arbitrariamente entre plenes i buides dins del total de files predeterminat. D'esta forma es pot, igualment, senyalar una gran varietat de transposició distintes en la mateixa reixeta. Reixetes d'este tipo varen ser amprades durant la Guerra Civil espanyola entre 1936 i 1939.
Esta flexibilitat d'us se senyala, per eixemple, en les sifres amprades per alguns espies confederados durant la Guerra de Secessió, en amprar solament fragments d'una reixeta major (George T. Sinclair, relatiu a l'assunt del buc Pampero),[3] o per la reixeta de sifrat alemana Rasterschlüssel 44,[4] empleada per al nivell tàctic.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.criptohistoria.es/files/rejilla.pdf
- ↑ Vore, Martin Gardner Rosquillas nugades i atres amenidades matemàtiques (1986) (Editorial Llabor, 1987; ISBN 84-335-5108-6)
- ↑ https://cryptiana.web.fc2.com/code/civilwar6.htm
- ↑ https://www.ciphermachinesandcryptology.com/en/rasterschlussel44.htm
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rejilla criptográfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.