Regne de Croàcia
| |||||
| |||||
| |||||
 | |||||
| Capital | Tomislavgrad, Šibenik, Knin, Solin. | ||||
| Idioma oficial | llatí, croata | ||||
| Atres idiomes | hongarés, búlgar | ||||
| Religió | catòlica | ||||
| Superfície | 110,000 km² | ||||
|
Període històric |
Edat Mija | ||||
| • Establiment del Regne | 925 | ||||
| • Batalla de Mohács | 1526 | ||||
| Forma de govern | Monarquia absoluta | ||||
| Rei | |||||
| • 925-928 | Tomislav (primer) | ||||
| • 1516-1526 | Luis II (últim) | ||||
El Regne de Croàcia (en croat Kraljevina Hrvatska), també conegut com a Regne dels croates (croat: Kraljevstvo Hrvata; llatí Regnum Croatorum), fon un regne migeval que comprenia la major part de lo que hui és Croàcia aixina com, periòdicament, parts de Bòsnia i Herzegovina en els Balcans.
Fundat en l'any 925, va funcionar com un estat sobirà durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els venecians, búlgars, hongaresos i, en ocasions, el Papa.
En l'any 926 va conseguir l'utilisació de la llengua eslava en els servicis religiosos, a càrrec del bisbe Gregori de Nin.
En l'any 1102, despuix d'un periodo de temps definit per la crisis de successió de la dinastia Trpimirović, el regne va perdre la seua plena sobirania en la creació d'una unió personal en el Regne d'Hongria.
Origens[editar | editar còdic]
El llibre D'Administrant Imperi, escrit en el sigle X per l'emperador bizantí Constantí VII és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles @eslavo cap al surest d'Europa. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any 600 procedents de lo que són aproximadament Galitzia i la Planura Panònica cap a la província romana de Dalmacia. Segons la tradició popular, els croates varen ser guiats a *Dalmacia per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.