Regne d'Hawaii
El Regne d'Hawaii (en hawaiano, Aupuni Mōʻī o Hawaiʻi) va ser un Estat existent a partir de 1795 per l'unificació de chicotetes "jefatures" d'Oʻahu, Maui, Molokaʻi, Lānaʻi i Hawaiʻi (o la "Gran Illa"). Va desaparéixer despuix de l'abdicació de la seua última reina Liliʻuokalani en 1893, despuix de l'invasió militar dels Estats Units, a través d'un colp d'Estat establint el Govern provisional d'Hawaii i la República d'Hawaii en 1894.
Formació
Despuix de ràpides i sanguinoses batalles dirigides per un guerrer immortalisat despuix com Kamehameha El Gran, el regne d'Hawaii va ser establit en l'ajuda del mariner britànic John Young i d'armes occidentals. Encara que l'atac a Oʻahu i Maui va ser exitós, Young no va poder assegurar la victòria en Kauaʻi, ya que el seu esforç va ser obstaculisat per una tormenta. Finalment, el cap de Kauaʻi va terminar jurant la seua llealtat al govern de Kamehameha. L'unificació va terminar en la societat feudal de les illes hawaianas, transformant-se en una moderna, independent i constitucional monarquia forjada en la tradició dels imperis europeus.
Govern

El Govern del Regne d'Hawaii va ser transformat en fases, cada fase va ser creada per la promulgació de noves constitucions en 1840, 1852, 1864 i 1887. Cada constitució reduïa el poder de la monarquia en favor d'un govern representatiu d'elecció popular. El cap d'Estat i cap de Govern del Regne d'Hawaii era el rei. El sobirà (o sobirana, en el seu cas), supervisava al Consell de Ministres que era establit baix la seua administració. Un gabinet real, el Consell de Ministres, consistia en varis ministres a càrrec de varis departaments, tal com és en el sistema nortamericà. Eixos ministres també fungían com a consellers principals del monarca.
En 1840, la Constitució va crear un parlament bicameral a càrrec de la llegislació del Regne. Les dos cambres llegislatives varen ser la Casa de Representants (elegits directament per vot popular) i la Casa dels Nobles (designats pel monarca, per consell del Gabinet). La mateixa Constitució va crear una judicatura encarregada de les corts i de l'interpretació de les lleis. La Suprema Cort era presidida pel cap de Justícia, designat pel monarca, per consell del Gabinet.
Les illes d'Hawaii varen ser dividides en regions administratives més menudes: Kauaʻi, Oʻahu, Maui i Hawaiʻi. La regió de Kauaʻi incloïa Niʻihau, mentres la regió de Maui incloïa Kahoʻolawe, Lānaʻi i Molokaʻi. Cada regió administrativa estava a càrrec d'un governador designat pel monarca.