Regla de Thomson-Helmholtz

La realisació d'un procés químic per mig d'una pila voltáica va dur a supondre que l'energia elèctrica produïda era igual a l'energia química del procés medida corrientemente per la seua calor de reacció. Com en abdós casos la reacció es verifica a pressió constant (a pressió atmosfèrica), deurà complir-se:

Energia elèctrica = Calor de reacció, o siga,

$nFE=Qp$

D'ací es té:

$E=Qp/nF$,

sent:

• I és la diferència de potencial de la pila (en volts),
• Qp és la calor de la reacció expressat necessàriament en joules (1 caloria = 4,1840 joules),
• F és el Faraday (96.496 coulombs) i
• n és el número d'equivalents formats en cada electrodo en la transformació corresponent a la calor Qp de la reacció.

Esta suposició es coneix com la regla de Thomson-Helmholtz, puix va ser sugerida en 1851 per William Thomson, més tart per lord Kelvin, i per Helmholtz.

La regla de Thomson-Helmholtz no és rigorosament exacta i encara que en general es complix en prou aproximació, en alguns casos és errònea.

Història

Artícul principal → Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz.

Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (1821-1894). Notable mege i famós físic alemà. Va ser cirugià militar primer, professor de Fisiologia en Königsberg (1849), en Bonn (1855) i en Heidelberg (1858) i professor de Física en Berlín en 1871. Les seues valioses investigacions es referixen al moviment dels decorreguts i fonamentalment a la Termodinàmica. Va formular de modo precís el Primer Principi de la Termodinàmica (1847), enunciat primerament en 1842 pel també mèdic i físic alemà Julius Robert Mayer (1814-1878). Helmholtz va ser President de l'Institut Nacional de Tècnica Física i en el camp mèdic va inventar l'oftalmoscopi.