Regla de Bent
En la teoria d'enllaç químic, la regla de Bent concernix a la hibridació de orbitales, i va ser enunciada en 1961 pel químic americà Henry Bent.[1] Originalment, la regla de Bent va ser expressada com seguix:
- El caràcter atòmic s es concentra en orbitales dirigits cap a sustituyentes electropositivos.
En atres paraules, en térmens més inteligibles, com a funció del caràcter p dels orbitales híbrits:
- Un àtom central tendix a dirigir els seus híbrits de major caràcter p cap als sustituyentes més electronegativos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ H.A. BentChem. Rev..61
- 275–311.doi:10.1021/cr60211a005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Bent» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.