Regla d'Ibáñez-Saavedra
La regla d'Ibáñez-Saavedra, també coneguda com a regla geodèsica de la Comissió del Mapa d'Espanya o simplement com a regla espanyola,[1] és un instrument geodèsic que data de 1857, i en el que es va medir la base geodèsica de Madridejos, orige de la ret cartogràfica nacional. Ideada pels geodestas Carlos Ibáñez de Ibero (1825-1891) i Fruts Saavedra Meneses (1823-1868), la seua importància històrica radica que va servir de patró per a este treball, donant orige a la cartografia moderna en Espanya. Esta regla va quedar custodiada com a patró fonamental de llongitut fins que Espanya va rebre els eixemplars del metro patró.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «https://www.ign.es/web/ic-coleccion-instruments/-/coleccion-instruments/CTCinstrumentosDetalle?instrument=60» (en és). Colecció d'instruments. Consultat el 16 d'agost de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regla de Ibáñez-Saavedra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.