Reggio de l'Emilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Reggio de l'Emília»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emilia, també nomenat simplificadament Reggio Emilia és una ciutat d'Itàlia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital.

Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 171.944 habitants.

Història[editar | editar còdic]

Regium Lepidi o Regium Lepidum fon el primer nom de la ciutat. Situada en la Gàlia Cispadana a la vora de la via Emília entre Mutina i Parma a uns 25 km de les dos.

Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.

No va ser mai colònia romana pero fon una ciutat pròspera si be molt per darrere de Mutina i Parma i Estrabó la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que Plini el vell no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.

En el sigle V havia entrat en plena decadència tal com la nomena Sant Ambròs, pero va ser sèu d'un bisbe.

Va passar als ostrogots en l'any 489 i en l'any 539 fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any 569 i fon sèu d'un dels ducats longobards.

En l'any 774 va passar als francs a la caiguda del regne longobart, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els llímits de la diòcesis.

En l'any 888 va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any 1002 junt en Parma, Brèscia, Mòdena, Màntua i Ferrara.

La dinastia marquesal es va extingir en l'any 1115 en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.

En l'any 1356 els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini pero finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any 1371 i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any 1404 quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any 1409 Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i moneda.

Despuix de l'intervenció francesa en l'any 1512, el ducat va passar al Papa Juli II. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa Adrià VI el 29 de setembre de 1523.

En l'any 1706 fon ocupada pels francesos que foren rebuts en entusiasme. El senat va assumir el govern i el 26 de setembre de 1796 els voluntaris del govern provisional varen rebujar una columna austríaca en la batalla de Montechiarugolo, considerada la primera batalla del Risorgimento italià. No varen tardar en ocupar l'Emília i el 7 de giner de 1797 varen proclamar en Reggio la República Cispadana, ràpidament unida el mateix 1797 a la República Transpadana per formar la República Cisalpina, en la que es va formar en l'any 1802 la República d'Itàlia.

En l'any 1815 el Congrés de Viena va confirmar l'incorporació al ducat de Mòdena. En l'any 1859 fon ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de 10 de març de 1860 la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que posteriorment fon Regne d'Itàlia.

La població va créixer considerable al pas del sigle XIX al XX. En l'any 1873 es varen enderrocar les muralles.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons