Refugiats de la guerra civil síria en Jordània

El número de refugiats en Jordània va créixer en l'alçament contra el govern de Síria i el seu president Bashar al-Ásad. Des de llavors, prop de 2100 siris al dia han aplegat en massa al país per a residir en campaments.

Jordània és un país chicotet que depén de les ajudes que rep de l'exterior i que sofrix problemes financers i migambientals. La cantitat de siris que busca refugi dins dels seus confines li ha supost una gran càrrega sobretot per a recursos com l'aigua o la producció agrícola. El Regne hachemí es troba entre els dèu països més secs del món, per lo que el sustente de la població autòctona ya està en risc i l'entrada dels nous residents ha agravat el problema.

Refugiats de la Guerra Civil Síria

Despuix de l'alçament iniciat en 2011 contra el govern de Síria i el seu president Bashar al-Ásad, al voltant de 2000 siris al dia varen començar a aplegar en massa a territori jordà per a residir prop d'Al-Mafraq, el primer camp de refugiats fundat pel Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Jordània és un país chicotet que depén de les ajudes que rep i que sofrix problemes financers i migambientals. Ademés, el número de siris que busca refugi en el seu territori li ha supost una gran càrrega, sobretot per a l'aigua i l'agricultura. El Regne hachemí és un dels dèu països més secs del món, lo que posa en perill el sustente de la població. Pel gran número de refugiats, les organisacions d'ajuda humanitària demanen més diners i assistència a les potències internacionals. En novembre de 2015, ACNUR va informar de que hi ha 4 289 994 “persones de la seua competència” síries, de les quals 630 776 estan registrades com a refugiades en Jordània.

Hi ha casi 1.4 millons de refugiats siris en Jordània, el 20 % dels quals viu en camps de refugiats com Zaatari, Marjeeb al-Fahood, Cyber city i Al-Azraq. En la majoria de refugiats siris distribuïts en tot l'Estat, especialment en Amán, Irbid, Al-Mafraq i Gerasa, els recursos migambientals escomencen a escassejar tant per als siris com para els seus amfitrions. Esta situació aumenta la pressió en les infraestructures de Jordània, concretament referent al suministrament d'aigua, instalacions sanitàries, estage i energia.

A mida que els refugiats siris seguixen aplegant a Jordània, creixen les tensions, en especial en les ciutats i en les afores dels camps de refugiats, a on la majoria de siris ha segut realojar. Si esta escassea d'espai, recursos, treball i aigua es prolonga durant un llarc periodo de temps, aumenten les provabilitats de que refugiats i residents entren en conflicte. El cost "real" dels acogimientos inclou suministrar electricitat i aigua, partides que ascendix a al voltant de 3000 dólars a l'any per cada refugiat, aixina com la mitat del presupost del Ministeri de Salut, o lo que és lo mateix, 350 millons de dólars. Aproximadament 160 000 sense papers siris treballen en Jordània mentres el 20% de la població autòctona es troba desocupada.

Segons les sifres de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides, en agost de 2015, el camp de refugiats de Azraq albergava a menys de 23 000 refugiats encara que la seua capacitat és de 50 000 i està previst que s'acullga en ell a més de 100 000 siris, lo que ho convertiria en el camp de refugiats més gran de Jordània. En les proximitats es troba el camp de refugiats Zaatari que, segons l'agència de les Nacions Unides, amparava entorn a 80 000 refugiats.

En total, Jordània ha acollit a més de 630 000 siris des de que va escomençar la crisis en 2011 i les estimacions del Govern jordà mostren que el número total de refugiats, inclosos els immigrants no registrats, ascendix a més d'1.4 millons. Estats Units ha aportat al voltant de 668 millons de dólars per a recolzar la causa. Ademés, per als pròxims tres anys ha promés 3000 millons més en ajudes generals.

En l'actualitat, Jordània ha incrementat els controls per a futurs refugiats, despuix de determinar que moltes de les persones que esperen en la frontera entre Síria i Jordània no són síries i podrien tindre relació en grups combatents estrangers.

En un atre orde de coses, a finals de 2015, tant els treballadors humanitaris com els propis refugiats afirmaven que els siris, en ser conscients de que la guerra en el seu país no anava a tindre un fi propenc, abandonaven Jordània per a trobar-se en amics i parents en Europa, davant les retallades en ajudes alimentàries que els havia facilitat fins a llavors Nacions Unides. Jordània afirma que acull a més d'1 milló de siris, no obstant, els números estan escomençant a caure. El Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, que abastix a més de mig milló de refugiats en Jordània, confirma que el número d'ajudes varen descendir entorn a 2000 en setembre i 3000 en octubre. En eixe mateix més, ACNUR va realisar una enquesta a l'encert entre els refugiats i el 25 % d'ells ansiava abandonar Jordània.

Escassea d'aigua

Durant els últims dèu anys hi ha hagut una sequia contínua, que ha devastat les perspectives agrícoles del nort de Jordània i que ha convertit el país en un dels més àrits del món. La sobreexplotació dels recursos hidràulics s'ha vist agravada pel fluix massiu de refugiats siris al camp de Zaatari, situat entre les fronteres de les ciutats d'Ar-Ramtha i Al-Maqraf. Com a resultat de el “repentí aument de la població”, el promig d'aigua potable disponible per als jordans és inferior a 150 metros cúbics per any. El suministrament d'aigua renovable que proporciona la pluja supon tan sol la mitat del consum total, per lo que el restant s'extrau d'aqüífers que s'estan agotant poc a poc. L'aigua és l'únic recurs que no se subvenciona en ajuda estrangera, un fet que obliga als ciutadans jordans a afrontar la situació en els seus propis mijos. Jordània, com a nació, depén en gran mida de l'ajuda exterior i els seus escassos recursos hidràulics no són renovables. L'extracció d'aigua subterrànea ha abastit als jordans en les últimes décades, pero els suministraments s'agoten davant el fluix de refugiats. Es pot comprar aigua per un preu elevat als empresaris locals, pero est és un lux que la majoria de la població no pot permetre's. Organisacions d'ajuda humanitària com Oxfam o Mercy Corps han intentat trobar més aigua per mig de l'excavació de pous, alguna cosa que, no obstant, solament supondria una milloria temporal i a chicoteta escala.

L'Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional en colaboració en Mercy Corps ha creat un proyecte que costarà més de 20 millons de dólars i que s'encarregarà de trobar la forma de restablir el sistema d'aigua jordà. l'Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional també ha invertit en els esforços per a la conservació de l'aigua en el poble de Zaatari. Aixina, s'han subvencionat cisternes que almagasenen aigua de pluja per a famílies individuals. Estos sistemes de recolecció d'aigua formen part de l'iniciativa portada a terme en 2006 per Mercy Corps, la Fundació Riu Jordán, i la Real Societat Científica, en l'assistència de més de 135 organisacions jordanes locals per a ajudar a les famílies rurals a trobar aigua assequible i neta. El programa cridat Iniciativa Comunitària per a la Gestió de la Demanda d'Aigua consistix en dur l'aigua al subsol, a on una cuba permet a cada família autoabastecerse. Mercy Corps ha perforat dos pous en el camp de Zaatari per a construir una estació de bombeig, ademés d'un sistema de cloración en la finalitat de suministrar allí aigua neta a un gran número de refugiats. Mercy Corps també planeja treballar en el nou camp del-Azraq en la construcció d'un nou sistema per a la reserva d'aigua. En les comunitats jordanes del-Mafraq i Ar Ramtha, Mercy Corps està treballant en la reparació del sistema hidràulic municipal per a subsanar filtracions, en lo que aumentaria en un 25% la disponibilitat d'este líquit. Els esforços humanitaris de les organisacions d'ajuda s'han enfocat en garantisar la supervivència i la cohesió de refugiats i residents a llarc determini, com va explicar el Dr. Ibrahim Sayf, ministre jordà de Planificació i Cooperació Internacional.