Refugi de vida selvada Cuiro i Salat

Erro al crear miniatura:

Refugi de vida selvada Cuiro i Salat

El Refugi de Vida Selvada Cuiro i Salat és un àrea natural protegida que es troba en el llitoral atlàntic entre els municipis de La Masica, Sant Francisco i El Pervindre , Departament d'Atlántida en Hondures.

Descripció

El Refugi de Vida Selvada Barres de Cuiro i Salat (RVSBCS) va ser declarat com a àrea protegida per mig de Decret Llegislatiu 99-87 del 29 de juliol de 1987, publicat en la Gasseta 25,313 del 31 d'agost de 1987. Posteriorment es fer reformes als Artículs 3, 7 i 8 este decret a través del Decret 38-89, del 30 de març de 1989.En l'Artícul 3 del dit decret es crea la Fundació Cuiro i Salat (FUCSA) i se li dona l'administració del Refugi. El RVSBCS conta en un pla de maneig elaborat en abril de 2004, i aprovat per mig de Resolució JP-PM-014-2004.

La Fundació Cuiro i Salat (FUCSA) és l'Organisació Comanejadora del Refugi, en la particularitat de Resolució 04-90, del 31 de maig de 1990, en a on se li dona personería jurídica aFUCSA de part de la Secretaria de Governació i Justícia.

Segons estudis s'han reportat la presència de 190 espècies d'aus i a lo manco 12 órdens de mamífers distribuïdes en 21 famílies, dels quals alguns estan amenaçats per la cacera illegal i la destrucció d'hàbitat. Segons l'informació disponible el Refugi de vida selvada cuiro i salat posseïx unes 38 espècies d'animals terrestres. Sobre espècies individuals esta àrea protegida comprén l'hàbitat del manatí (Trichechus manatus), en el neo tròpic solament existix un gènero i dos espècies d'este animal, es reporta un número d'entre 13 i 30 individus per a l'àrea del Refugi, la seua distribució és esporàdica i el seu major limitant és la presència de les herbes aquàtiques de les que s'alimenten, ya que és un animal totalment vegetarià, baix la pressió de la cacera, s'ha tornat un animal d'hàbits furtius i nocturns; no obstant en algunes ocasions se li pot observar en diferents hores del dia.

El Refugi de Vida Selvada Barres de Cuiro i Salat forma part del Sistema Nacional d'Àrees Protegides d'Hondures (SINAPH), sent una de les àrees protegides prioritàries per a la conservació de la biodiversitat en el país, ademés de ser un àrea prioritària dins de l'Estratègia Nacional de Turisme Sostenible i es troba ubicada en el Corredor Biològic del Carib hondureny entre els Municipis de la Másica, Sant Francisco, El Pervindre i Esparta en el Departament de Atlántida. El Refugi de Vida Selvada Barres de Cuiro i Salat (RVSBCS) es troba entre els 15°50′0″ i 15°20′0″ latitut Nort, i els 86°45′ i 87°30′ llongitut Oest.

Està ubicat en el triàngul que formen els rius de Cuiro i Salat, en canals secs i fluvials en a on s'aprecien animals en el seu estat natural i aus molt interessants per als chapulls, confosos en la vasta vegetació. Ací es brinda protecció a unes 35 espècies d'animals, incloent al manatí (o vaca marina), jaguars, mones cara blanca, fardachos, etc. En una miqueta de sòrt és possible divisar un bell manatí, espècie en perill d'extinció i que ací ha trobat un lloc segur per a viure.. L'àrea protegida és administrada per la Fundació Cuiro i Salat (FUCSA). El seu treball és protegir-la i defendre-la contra qui intente danyar-la .

El Refugi de Vida Selvada Barres de Cuiro i Salat Llimita al:

 Nort en la Mar Carib  Sur en les comunitats de l'Unió, els municipis de Sant Francisco, La Másica, plantacions de palma africana CAICESA i parc nacional Pico Bonico  Est en la Mar Carib i el municipi del Pervindre  Oest en el municipi de Esparta i la Mar Carib

Donat estes característiques és que el RVSBCS forma partix de la “Convenció de chapulls o Convenció RAMSAR” inscrit com a lloc RAMSAR 619, el 23 de juny de 1993 en una extensió superficial de 13,225 hectàrees, sent el primer lloc Ramsar declarat en Hondures; contant en un dels manglars millor conservats de la regió nort d'Hondures, alberga espècies d'interés econòmic importants per a cicles de vides de diferents espècies de fauna. L'importància i la diversitat d'espècies residents com a migratòries que en ella es troben solament demostren la riquea i importància d'esta àrea protegida en el corredor biològic del Carib hondureny.

Aus del Refugi de Vida Selvada Barres de Cuiro i Salat, la diversitat d'este grup taxonómic en particular és molt alta especialment en la família Ardeidae (Garzas) presentant-se al voltant de huit espècies entre diürnes i nocturnes. L'àrea protegida presenta diferents tipos de casetes alimentícies per a diferents tipos d'aus, encara que la majoria de les aus presenten una alimentació ictícola. Actualment es maneja una cantitat de 196 espècies entre elles tucán de diferents espècies, àguila peixcadora (Pandion haliaetus), lora front roja (Amazona autumnalis) i garza tigre (Tigrisoma lineatum), bujaja (Cochlearius cochlearis).

S'estima que en el Refugi hi ha a lo manco 12 órdens de mamífers, distribuïts en 21 famílies, 33 gèneros i 35 espècies reportades. Les espècies de mamífers més visibles són les mones aulladors (Allouata palliata), les mones Cara blanca (Cebus capucinus) estes espècies de cébidos són d'importància per a la dinàmica de dispersió de les espècies vegetals, especialment les Mones Aulladores ya que són en la seua totalitat vegetarians alimentant-se de fulls, brots i frutes. Hi ha algunes espècies de llavors de les quals estan dins del règim alimentici que necessiten passar pel tracto digestiu d'estes espècies de mamífers per a poder germinar. Mapaches (Procyon lotor), pizotes (Nasua narica), tacuacines (Didelphis marsupialis), fardes (Sciurus variegatoides), varis rat penat i ocasionalment, manatíes (Trichechus manatus) esta espècie és d'importància per al Refugi ya que representa el mamífer insigne d'esta àrea protegida, és important mencionar que este mamífer aquàtic es veu amenaçat per les activitats humanes, ya que pot ser mutilat o colpejat per les llanches fòra de broda que circulen en els canals. Una atra amenaça important és que és utilisat per llogarenc com a aliment, aduïxen que té els tres tipos de carns i és molt abundant en greix. Un atre mamífer trobat i d'hàbits nocturns és l'espècie Rabosot Espin (Coendou mexicanus). En els mostrejos per a la caracterisació biològica de l'actualisació del pla de maneig es va reportar la presència de l'espècie Agamia agamia de la família Ardeidae o de les Garzas una de les aus més rares ya que la seua distribució s'havia reportat per a la costa misquita d'Hondures. Dins d'esta família atra de les espècies més peculiars per la forma del seu pico és la bujaja (Cochlearius cochliarius) una espècie nocturna i cridada aixina per la seua vora.