Anar al contingut

Reflexos arcaics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els reflexos arcaics, també cridats reflexos primitius o reflexos temporals dels recent naixcuts, són responsables de la supervivència en els primers mesos de la vida. El sistema nerviós central és el centre de control de tot el desenroll (moviment, aprenentage i pensament).[1] Els reflexos arcaics inicien el seu desenroll en el moment de la concepció i seguixen una seqüència regular i comuna per a tots els sers humans, a pesar de les diferències culturals. Esta seqüència regular dels distints estadis del desenroll s'identifica per patrons de moviment, que ocorren en cada etapa del creiximent i que es coneixen com a reflexos arcaics.

Valor adaptatiu dels reflexos

[editar | editar còdic]

Cada u dels reflexos juga un paper necessari en el creiximent del feto o del chiquet, i prepara el camí per al nou estadi. Els reflexos arcaics són:

  • Reflexos de supervivència que ocorren de forma secuenciada en les primeres semanes del desenroll fetal.[2]
  • Moviments automàtics estereotipats, dirigits per una part molt primitiva del cervell. Un clar eixemple és el reflex de Moro.[3][4][5]
  • Eixecutats sense l'implicació dels nivells superiors del cervell.[6]
  • Idealment tenen una vida curta i quan la seua funció s'ha complit són reemplaçats per estructures més sofisticades (reflexos posturals), les quals es controlen pel córtex.
  • Són retinguts si no han complit les seues funcions.[7]
  • Es consideren aberrants i evidencien una inmadurez del sistema nerviós central si presenten persistència, si l'intensitat és anormal o asimètrica o si reapareixen.[8][9] És l'eixemple del reflex de Babinski.

Els reflexos varien en utilitat. Alguns reflexos posseïxen un valor de supervivència (per eixemple, el reflex de enraisament, que ajuda a un lactant alletat a trobar el peçó de la mare). Els bebés mostren el reflex del enraisament només quan tenen fam i són tocats per una atra persona, no quan es toquen. Hi ha alguns reflexos que provablement varen ajudar en la supervivència dels bebés durant el passat evolutiu humà (per eixemple, el reflex de Moro). Atres reflexos com la succió i l'agarre ajuden a establir una interacció gratificant entre pares i infants. Poden encorajar als pares a respondre en amor i afecte, i a alimentar als seus fills en més competència. Ademés, ajuda als pares a consolar al seu bebé mentres que permet al bebé controlar l'oix i la cantitat d'estimulació que reben.[10]

Tipos de reflex

[editar | editar còdic]

Reflectixc de Moro

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reflex de Moro.
Reflex de Moro.

Archiu:Moro reflex in four-day-old infant.ogv


A voltes es denomina reacció de sobresalt, resposta de sobresalt, reflex de sobresalt o reflex d'abraç. Comunament conegut com a reflex de Moro pel seu descobridor, el pediatra Ernst Moro, és un reflex present en el naiximent, en picos en el primer més de vida, i escomença a desaparéixer al voltant dels dos mesos d'edat. És provable que ocórrega si el cap del bebé canvia sobtadament de posició, si la temperatura canvia bruscament o si li sorprén un soroll repentí. Les cames i el cap s'estenen mentres els braços se sacsen cap a dalt i cap a fòra, en les palmes cap a dalt i els polzes flexionados. Poc despuix els braços es junten i les mans es claven en punys, i el bebé plora en veu alta.[11] El reflex normalment desapareix entre els tres i els quatre mesos d'edat,[12] encara que pot durar fins a sis mesos.[13] L'absència bilateral del reflex pot estar relacionada en el dany al sistema nerviós central del bebé, mentres que una absència unilateral podria significar una lesió pel trauma del naiximent (per eixemple, una clavícula fracturada o una lesió en el plexe braquial). La paràlisis de Erb o alguna atra forma de paràlisis també està a voltes present en tals casos. En el història evolutiva humana, el reflex de Moro pot haver ajudat als bebés a aferrar-se a la mare mentres són duts. Si el chiquet va perdre l'equilibri, el reflex va fer que el bebé abraçara a la seua mare i recuperara el seu domini sobre el cos de la mare.[2]

Reflex de marcha automàtica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reflex de marcha automàtica.
Reflex de marcha.

El reflex de caminar o de chafar està present en el naiximent, encara que els bebés no poden recolzar el seu propi pes. Quan les plantes dels seus peus toquen una superfície plana, intentaran caminar colocant un peu davant de l'atre. Este reflex desapareix a les sis semanes per una major proporció de pes de la cama a la força.[14] Reapareix com un comportament voluntari al voltant de huit mesos a un any d'edat.

Reflex de busca

[editar | editar còdic]
Reflex de busca.

El reflex de enraisament està present en nàixer (edat d'aparició 28 semanes) i desapareix al voltant dels quatre mesos d'edat, ya que gradualment es troba baix control voluntari. El reflex de enraisament ajuda en l'acte d'alletar. Un recent naixcut girarà el seu cap cap a qualsevol cosa que acaricie la seua galta o boca, buscant l'objecte movent el seu cap en arcs decreixents fins que l'objecte siga trobat. Despuix de familiarizarse en la resposta d'esta manera (si és alletat, aproximadament tres semanes despuix del naiximent), el chiquet es mourà directament a l'objecte sense buscar.[15]

Reflex de succió

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reflex de succió.


El reflex de succió és comuna a tots els mamífers i està present en nàixer. Està vinculat en el reflex del enraisament i l'alletament matern. Açò fa que el chiquet instintivament chuple qualsevol cosa que toque el sostre de la seua boca, i simula la forma en que un chiquet naturalment menja. Hi ha dos etapes de l'acció:

  • Expressió: s'activa quan el peçó es coloca entre els llavis d'un chiquet i toca el seu paladar. Instintivament ho pressionaran entre la seua llengua i paladar per a extraure la llet.
  • Monyida: la llengua es mou de l'areola al peçó, persuadint a la llet de la mare per a ser engolguda pel chiquet.

Reflex tònic del coll asimètric

[editar | editar còdic]
Reflex tònic del coll.

El reflex asimètric del coll tònic, també conegut com a «postura d'esgrima», està present en un més d'edat i desapareix en al voltant de quatre mesos. Quan el cap del chiquet es gira cap a un costat, el braç d'eixe costat s'endreça i el braç opost es doblarà (a voltes el moviment serà molt sotil o lleu). Si el bebé no pot moure's d'esta posició o el reflex seguix sent activat despuix dels sis mesos d'edat, el chiquet pot tindre un trastorn de les neurones motores superiors. Segons els investigadors, el reflex tònic del coll és un precursor de la coordinació mane-ull del chiquet. També prepara al chiquet per a alcançar-ho voluntàriament.[2]

Reflex tònic del coll simètric

[editar | editar còdic]

El reflex tònic del coll simètric apareix normalment i es desenrolla al voltant de 6-9 mesos d'edat i deu integrar-se per al voltant de 12 mesos. Quan el cap del chiquet es flexiona cap a avant, estenent la part posterior del coll, les extremitats superiors es contrauen i les extremitats inferiors s'estenen. Pel contrari, quan el cap del chiquet s'estén cap a arrere, contraent la part posterior del coll, les extremitats superiors s'estenen i les extremitats inferiors es contrauen. Este reflex és important per a ajudar a que un chiquet espente cap a dalt sobre les seues mans i genolls, pero pot inhibir l'alvanç cap a avant o arrastrar-se si no està ben integrat. Si este reflex es reté més allà de 2-3 anys, pot resultar, directa o indirectament, en una série de retarts en el desenroll físic i neurològic.[16][17]

Reflex d'agarre palmar

[editar | editar còdic]
Reflex d'agarre.
Artícul principal → Reflex de prensió.

El reflex d'agarre palmar apareix en nàixer i persistix fins als cinc o sis mesos d'edat. Quan un objecte es coloca en la mà del chiquet i acaricia la seua palma, els dits es tanquen i ho agarren en un agarre palmar. Per a observar millor este reflex, en un llit a on el chiquet puga caure en seguritat sobre un coixí, oferixca al chiquet dos dits chicotets oposts (com els dits índex són típicament massa grans per a que el bebé ho agarre) i alce-ho gradualment. L'agarre de la mateixa pot ser capaç de soportar el pes del chiquet, també pot lliberar el seu agarre de sobte i sense previ avís. El moviment invers es pot induir acariciant la part posterior o lateral de la mà.

Reflectixc plantar

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Reflex plantar.


Un reflex plantar és un reflex normal que implica la flexió plantar del peu, que mou els dits dels peus llunt de l'espinella i els enrolla cap a avall. Un reflex plantar anormal (també conegut com signe de Babinski) ocorre quan s'interromp el control de la neurona motora superior sobre el circuit del reflex de flexió. Açò dona lloc a una dorsiflexió del peu (ànguls del peu cap a l'espinella, rulls del dit gros cap a dalt). Açò també ocorre en els bebés baix c. 1 any, per la baixa mielinizaació dels tractos corticoespinal. A mida que estos tractos es desenrollen en forma adulta, el circuit de flexió-reflex és inhibit pels insumos corticospinales descendents, i es desenrolla el reflex plantar normal.[18] També conegut com el reflex de Babinski, açò és un signe d'anormalitat neurològica en adults (per eixemple, lesió de la neurona motora superior).[19]

Reflex de Galant

[editar | editar còdic]

El reflex de Galant, també conegut com a reflex infantil de Galant, està present en el naiximent i es desvanix entre les edats de quatre a sis mesos. Quan s'acaricia la pell a lo llarc del costat de l'esquena d'un bebé, el bebé es mourà cap al costat que es va acariciar. Si el reflex persistix despuix dels sis mesos d'edat, és un signe de patologia. El reflex du el nom del neurólogo rus Johann Susman Galant.[20]

Reflex de natació

[editar | editar còdic]

El reflex de la natació implica colocar a un bebé boca avall en una piscina d'aigua. El bebé començarà a remar i patear en un moviment de natació. El reflex desapareix entre 4-6 mesos. A pesar de que el bebé mostra una resposta normal remant i pateando, colocar-los en aigua pot ser un procediment molt arriscat. Els bebés poden engolir una gran cantitat d'aigua mentres realisen esta tasca, per lo tant els cuidadors deuen procedir en precaució. És aconsellable pospondre les lliçons de natació per als bebés fins que tinguen per lo manco tres mesos de vida, perque els bebés sumergits en l'aigua poden morir d'intoxicació per aigua.[2]

Reflex de Babkin

[editar | editar còdic]

Archiu:Babkin reflex in eight-day-old infant.ogv El reflex de Babkin ocorre en recent naixcuts, i descriu diverses respostes a l'aplicació de pressió a abdós palmes. Els bebés poden mostrar flexió del cap, rotació del cap, obertura de la boca, o una combinació d'estes respostes.[6] Els bebés prematurs més chicotets són més susceptibles al reflex, en una ocurrència observada en un chiquet de 26 semanes de gestació. El seu nom es deu al neurólogo rus Petr Babkin.

Reflex paracaigudiste

[editar | editar còdic]

Este reflex ocorre en bebés llaugerament majors quan el chiquet es manté empinat i el cos del bebé es gira ràpidament per a fer front cap a avant (com en la caiguda). El bebé estén els seus braços cap a avant com per a trencar una caiguda, encara que este reflex apareix molt abans de que el bebé camine(7-8 mesos) i dura tota la vida.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Primitive & Postural Reflexes» (php). Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2011. Consultat el 23 d'octubre de 2008.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Berk, Laura E.. Child Development. 8th. USA: Pearson, 2009.
  3. Alex Gray; The American Academy of Pediatrics; Stephen P. Shelov; Robert E. Hannemann; Wendy Wray (1998). Caring for Your Baby and Young Child: Birth to Age 5, Londres: Bantam. ISBN 0-553-37962-3.
  4. «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Moro Reflex». Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  5. «Keeping Kids Healthy: Newborn Reflexes». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  6. 6,0 6,1 Fleming S. Pedroso, MD, PhD; Newra T. Rotta, MD, PhD(2004).«Babkin Reflex and Other Motor Responses to Appendicular Compression Stimulus of the Newborn».Journal of Child Neurology.19(8)
    592–596.doi:10.1177/088307380401900805.Consultat el 12 de juny de 2010.
  7. Teitelbaum O, Benton T, Shah PK, Prince A, Kelly JL, Teitelbaum P(2004).«Eshkol-Wachman movement notation in diagnosis: the early detection of Asperger's syndrome».Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..101(32)
    11909–14.doi:10.1073/pnas.0403919101.
  8. «Infantile reflexes on MedLinePlus». MedlinePlus. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  9. Schott JM, Rossor MN(2003).«The grasp and other primitive reflexes».J. Neurol. Neurosurg. Psychiatr..74(5)
    558–60.doi:10.1136/jnnp.74.5.558.
  10. Berk, Laura E.. Child Development. 8th. USA: Pearson, 2009.
  11. The American Academy of Pediatrics (1998). Caring for Your Baby and Young Child: Birth to Age 5, Illustrations by Wendy Wray and Alex Gray, Revised edició, New York, NY: Bantam. ISBN 0-553-37962-3.
  12. Rauch, Daniel (2006-10-05). «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Moro Reflex». Consultat el 2007-10-11.
  13. «Keeping Kids Healthy: Newborn Reflexes». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2007. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  14. (2006) How Children Develop, New York: Worth Publishers, p. 188. ISBN 978-0-7167-9527-8.
  15. Odent M. The early expressió of the rooting reflex. Proceedings of the 5th International Congress of Psychosomatic Obstetrics and Gynaecology, Rome 1977. London: Academic Press, 1977: 1117-19.
  16. «The Symmetric Tonic Neck Reflex (STNR)». Pediatric Neuropsychology Diagnostic and Treatment Center. Consultat el 9 de març de 2017.
  17. «Symmetrical Tonic Neck Reflex». Consultat el 9 de març de 2017.
  18. Khwaja, JIACM 2005; 6(3): 193-7: "Plantar Reflex"
  19. «Babinski's reflex». MedlinePlus. Consultat el 11 de giner de 2010.
  20. «The Galant Reflex».