Recurs genètic
El Conveni sobre la Diversitat Biològica ha definit als recursos genètics com a tot aquell material d'orige vegetal, animal o microbiano que conté unitats funcionals de l'herència o gens i que present valor real o potencial.[1]
Els recursos genètics de les plantes cultivades i dels animals domèstics constituïxen la base biològica de la seguritat alimentària mundial. Corresponen al concepte d'agrobiodiversitat.[2] Estos recursos són la matèria primera més important dels mejoradores de plantes i animals i l'aportació més imprescindibles per als agricultors. Per tant, són fonamentals per a una producció agrícola sostenible. La conservació, utilisació sostenible i la distribució justa i equitativa dels beneficis derivats del seu us, són objecte de preocupació nacional i internacional.[3]
El Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenéticos per a l'Alimentació i l'Agricultura, que va entrar en vigor el 29 de juny de 2004, oferix un marc global jurídicament vinculant per a accedir als recursos genètics dels cultius. Un element important d'este tractat és la subscripció d'un acort estàndar de transferència de material que especificarà les condicions d'accés als recursos genètics i determinarà el nivell, la forma i les modalitats de pagament al mecanisme financer del tractat en cas que es comercialisen productes derivats d'eixe material.
La biodiversitat dels cultius —o siga, les diferències genètiques entre distintes varietats (Recursos Fitogenéticos)— s'ha vingut recolectant i conservant en bancs de germoplasma des de fa décades. Cada varietat conservada en estos bancs de llavors té una estructura genètica una miqueta distinta a la de les restants, la qual consistix en diferents combinacions de variants genètiques conegudes com alels.
Regulació internacional
Tractat de la OMPI sobre recursos genètics
- Artícul principal → Tractat de la OMPI sobre Propietat Intelectual, Recursos Genètics i Coneiximents Tradicionals Associats.
Despuix de vàries décades de treball del Comité Intergovernamental sobre Propietat Intelectual i Recursos Genètics, Coneiximents Tradicionals i Folclore per a la creació d'un tractat internacional de protecció de la propietat intelectual dels recursos genètics i els coneiximents tradicionals, el 24 de maig de 2024 es va adoptar un nou tractat denominat Tractat de la OMPI sobre Propietat Intelectual, Recursos Genètics i Coneiximents Tradicionals Associats, el qual, en la finalitat de reduir el fenomen conegut com biopiratería, que establix que els països membres del tractat establir un requisit de divulgació en les solicituts de palesa presentades en les seues oficines de paleses quan les invencions es basen en recursos genètics o coneiximents tradicionals.[4]
El tractat entrarà en vigor tres mesos despuix de la seua ratificació per 15 països o be despuix de l'adheriment del mateix número d'estats.[5]
Referències
- ↑ Pardo, M.P. 1998. Propietat dels recursos genètics. Biosíntesis 1-4
- ↑ Allem, A. C., 2000. "The terms genetic resource, biological resource, and biodiversity examined." The Environmentalist 20: 335-341)
- ↑ Els recursos genètics en Nicaragua
- ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Els Estats membres de la OMPI adopten un nou i històric Tractat sobre la Propietat Intelectual, els Recursos Genètics i els Coneiximents Tradicionals Associats» (en es). www.wipo.int. Consultat el 2024-06-11.
- ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Els Estats membres de la OMPI adopten un nou i històric Tractat sobre la Propietat Intelectual, els Recursos Genètics i els Coneiximents Tradicionals Associats» (en es). www.wipo.int. Consultat el 2024-06-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recurso genético» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.