El Recint amurallado de Tuéjar és un be d'interés cultural compost pels elements que subsistixen de les murallas de Tuéjar (Valéncia).[1]

Recint amurallado de Tuéjar
La Gaveta, part del recint amurallado de Tuéjar

Va ser declarat BIC el 28 de novembre de 2005, en anotació ministerial R-I-51-0011541.[1]

Tuéjar ya estava dotada de muralles en 1370, quan la seua carta pobla va instruir l'expulsió extramuros dels habitants moriscos, quedant el núcleu interior habitat solament per cristians vells.[1]

El recint amurallado es troba al peu del cerro a on es troba el Castell de Tuéjar. Els llenços de les muralles es troben confosos entre els edificis de la població, formant part dels mateixos. Per això existix el perill de la seua desaparició en renovar-se les edificacions que contenen elements de les antigues muralles.[1]

Es distinguixen dos dels portals d'entrada, un junt a la calle Calvari, a on es conserva una de les torres del portal, i un atre en el carrer anomenat Portal dels Sants, a on s'aprecia una de les dos torres que fortificaban l'accés, havent-se demolit una d'elles a finals del XX. Este accés manté un arc i en cada u dels seus costats conserva un retaule en rajoletes en les imàgens de Sant Josep (del XVIII) i Sant Roque (originalment també del XVIII, destruït durant la Guerra Civil i restituït posteriorment), d'ahí el seu nom de Portal dels Sants. Segons la tradició oral de la població i els vestigis que s'aprecien en l'edifici, va ser una antiga iglésia fortificada, ya que es trobava junt al portal d'accés al recint.[1]

S'ha descobert un torreón abovedado destinat a aljibe. Aixina mateix s'aprecien restants de sillerías i d'edificacions en indicis de fortificació. S'ha delimitat un entorn[2] que se supon que inclou l'ubicació del recint amurallado a els efectos de la seua futura identificació. En este recint es troba un edifici siti en el que conserva en planta baixa dos arcs apuntats que podrien indicar l'us de dit edifici per a llonja en planta baixa i edifici municipal en la planta superior, responent a una tipologia d'edifici públic migeval molt estés en la Comunitat Valenciana.[1]

Referències