Recint amurallado d'Alcalà de Henares
_Recinto_amurallado,_torre_12.png)
Alcalà de Henares va tindre dos recints amurallados diferents, construïts entre el XIII i el XV. En l'actualitat queden 700 metros del primer recint de la ciutat, en 16 torres, l'Arc de Sant Bernardo i la Porta de Madrit.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els recints amurallados de la vila d'Alcalà varen ser el resultat de successives modificacions i ampliacions durant varis sigles.
Primer recint de la vila
[editar | editar còdic]El 3 de maig de 1118 l'arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac (1086 – 1124) va guanyar Alcalà la Vella als musulmans, quedant baix la seua jurisdicció. Despuix de la conquista, la vila va conéixer una etapa de prosperitat econòmica, gràcies als privilegis per a fer fires de ganado que varen concedir els reis castellans Alfonso VIII i Alfonso X. Les necessitats defensives, pròpies de l'inseguritat política i militar del moment, fan que l'arquebisbe Rodrigo Ximénez de Rada (1209 – 1247) decidixca amurallar la vila medieval (denominada llavors Burgo de Santiuste) i construir unes cases arzobispales en el lloc que hui ocupa el Palau Arzobispal. Esta construcció inicial es va realisar en la segona mitat de el XIII, era de forma circular. Comprenia un espai intramuros de 37 hectàrees, i disponia de sèt portes: la de Madrit, la de Santa Ana o del Postigo, la del Vau, la de Fernán Falcón, la de Guadalajara, la de la Judería, i la de Burgos. [2][3][4]
Fortalea arzobispal
[editar | editar còdic]Durant el arzobispado de Pedro Tenorio (1377-1399) es reedificaron àmplies zones de la prop que rodejava al Palau Arzobispal, alterant el seu traça en el sector meridional. El conjunt amurallado, que defenia al palau, constava de 22 torreones (dels que hui es conserven 16). Com a marca personal de les reformes impulsades per l'arquebisbe Tenorio, va insertar el seu escut en els torreones números 13 i 15, situats en l'actual calle Moradura Sandoval i Rojas; i en un tercer que du el seu nom (Torreón de Tenorio), localisat en un cantó del Palau Arzobispal, junt a la plaça de les Bernardas.[5][6]
Segon recint de la vila
[editar | editar còdic]Cap a 1454, l'arquebisbe Alonso Carrillo de Falca (1446-1482) inicia la seua construcció ampliant-ho cap a l'est, comprenent al nou caseriu edificat extramuros, ademés de la plaça del Mercat (actual plaça de Cervantes) i el monasteri franciscano que acabava de fundar (posteriorment denominat de Sant Diego, i en l'actualitat quarter del Príncip). Obri dos noves portes en el llenç este: la Porta de Guadalajara (en l'actual plaça Porta de Màrtirs) i la Porta de Aguadores (en la plaça dels Doctrinos). El llenç sur també amplia el seu perímetro, traslladant la Porta del Vau (a l'actual plaça Porta del Vau) i construint la de Sant Julián (al final del carrer de Sant Julián) i la Porta Nova, situada entre la de Sant Julián i Aguadores (cap al cantó entre els carrers del Carmen Descalce i Sant Tomás d'Aquino). Es manté part del llenç oest (es desplaça la Porta de Santa Ana cap a la plaça que hui du el seu nom) i el nort s'amplia en la Porta de Santiago, situada en l'actual plaça de Atilano Casat. Esta ampliació es va acabar d'alçar cap a 1475, i increment en 294.240 m² el recint amurallado.[7] En 1565 es contabilisaven 39 torreones rectangulars, en zócalo de mampostería, i units per llenços almenados de fàbrica mudéjar (construïts a pur de rajola, mampuesto i tapial).[8]
En l'actualitat, del recint amurallado d'Alcalà de Henares es conserva casi completament la fortalea arzobispal: un llenç d'uns 700 metros que rodeja al Palau Arzobispal i 16 torreones. El segon recint va ser demolit en el XIX, quedant la Porta de Madrit, l'Arc de Sant Bernardo, i restants molt fragmentarios en la plaça de Sant Lucas (cimentos de la muralla i torreones, aixina com un antic passera conegut com a carreró del Forn Cremat).[9][10][11]
Funció
[editar | editar còdic]Les muralles tenien múltiples funcions: defensiva, fiscal i simbòlica. Constituïen l'element fonamental que definia l'image de la vila medieval. Servia per a protegir-la militarment i controlar els seus accessos. Ademés, establia el llímit del marc jurídic i fiscal del que gojaven els seus pobladors, front als menys privilegiats habitants de extramuros.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Castell d'Alcalà la Vella
- Convent de les Bernardas
- Patrimoni històric d'Alcalà de Henares
- Porta de Madrit
- Ruta pels castells, fortalees i atalayes de la Comunitat de Madrit
- Anex:Alcalà de Henares en el cine i la televisió
- Anex:Bens d'interés cultural de la Comunitat de Madrit
- Anex:Castells d'Espanya
- Anex:Edificis d'Alcalà de Henares
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Formulari per a l'inscripció en la llista del Patrimoni Mundial de l'Universitat i Recint Històric d'Alcalà de Henares. Primer model de Ciutat Universitària de l'Edat Moderna. Ajuntament d'Alcalà de Henares, Comunitat de Madrit i Universitat d'Alcalà; juny 1997. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Castro Priego M, Olmo Enciso L, Gallego García MM. L'evolució urbana d'Alcalà de Henares entre els sigles XIII-XVII: la seqüència estratigráfica del colege-convent de “Mínims de Santa Ana” (Alcalà de Henares, Madrit). Arqueologia i Territori Medieval. 2013; 20:147-204.
- ↑ L'Edat Mija en Alcalà de Henares. Centre d'Interpretació del Burc de Santiuste. Consultat el 06/01/2014.
- ↑ «Pedro P. Fenolleres. Sabies que... la muralla d'Alcalà va aplegar a tindre sèt portes. Diari d'Alcalà. 05/05/2013.». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2014. Consultat el 11 de giner de 2014.
- ↑ Sánchez Montes AL. Memòria de les excavacions Arqueològiques en el Palau Arzobispal d'Alcalà de Henares. Madrit: Direcció general de Patrimoni Històric. Comunitat de Madrit; 1992.
- ↑ Sánchez Montes AL. L'intervenció arqueològica. En: El Palau Arzobispal d'Alcalà de Henares. Crònica de la seua última restauració: Llibre Guia del visitant (volum II). Alcalà de Henares: Colecció de Guies històriques de la Diòcesis d'Alcalà de Henares; 1996.
- ↑ Román Pastor C. El recint amurallado d'Alcalà de Henares. L'Edat Mija. En: Acervo, nº 3 i 4. Alcalà de Henares: 1992.
- ↑ Consuegra Gandullo A. Interpretant el Wyngaerde d'Alcalà de Henares. Principals edificacions i la seua arquitectura. En: López Torrijos R, Gómez López C, Fernández Fernández A, Llull Peñalba J, Consuegra Gandullo A. Representar la ciutat en l'Edat Moderna: 1565. Wyngaerde en Alcalà. Madrit: UNED, Universitat d'Alcalà, Institució d'Estudis Complutenses; 2015. p.144 ISBN 978-84-362-6974-1
- ↑ La muralla i la porta de Burgos, pedra a pedra (Alcalà de Henares). Arqueologia Medieval. 01/11/2011.
- ↑ «Muralles Medievals. Promoció Turística d'Alcalà. 23/03/2013.». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2014. Consultat el 11 de giner de 2014.
- ↑ Llull Peñalba J. El derribe de la muralla d'Alcalà de Henares en el sigle XIX. Anals de l'Institut d'Estudis Madrilenys. 2006; 46:395-418.
- ↑ Chías Navarro P. La ciutat d'Alcalà de Henares i l'Universitat. La memòria urbana. En: Valle Martín JL (coordindor). Evolució històrica de l'urbanisme complutense. Alcalà de Henares: Institució d'Estudis Complutenses; 2015. p.261-82.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cambra Muñoz A, Gutiérrez Marcos J (coordinadors). Castells, fortificacions i recints amurallados de la Comunitat de Madrit. Madrit: Comunitat de Madrit; 1993.
- Sáez Lara F. Catàlec dels castells, fortificacions i recints amurallados medievals de la Comunitat de Madrit: Alcalà de Henares. En: Castells, fortificacions i recints amurallados de la Comunitat de Madrit. Madrit: Conselleria d'Educació i Cultura; 1993. p.96-107.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recinto amurallado de Alcalá de Henares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.