Real Societat Espanyola de Física i Química
La Real Societat Espanyola de Física i Química (RSEFQ) va ser una societat científica espanyola, fundada en giner de 1903 en l'Universitat Central de Madrit.[1] El seu primer president va ser José Echegaray Eizaguirre i casi tots els seus primers membres fundadors pertanyien a l'Acadèmia de Ciències. L'objectiu fundacional era el foment de l'estudi d'estes dos ciències i la publicació de treballs sobre les mateixes.
En 1980 es va escindir en dos noves societats: la Real Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Real Societat Espanyola de Química (RSEQ).[2]
Història
[editar | editar còdic]La societat es constituïx el 23 de giner de 1903 en el nom de Societat Espanyola de Física i Química (SEFQ) i molt pronte comença a publicar la revista Anals de la Societat Espanyola de Física i Química. El número de socis va ser de 263 durant el primer any.
En els anys 20 es produïxen alvanços considerables frut d'una internacionalisació creixent, en l'enviament a l'estranger de científics espanyols becats, la visita a Espanya de numerosos físics i químiques busques procedents d'atres països, i l'incorporació a societats internacionals com l'IUPAC. En 1928, en motiu del 25º aniversari de la seua fundació, la societat va ser distinguida pel rei Alfonso XIII i a partir de llavors rep el nom de Real Societat Espanyola de Física i Química. A partir d'esta data s'escomencen a crear les seccions locals (Sevilla, Barcelona, Madrit, Valéncia)[3] i se celebraran les reunions bienals de la societat.
En 1930 crea el Premi "Alonso Barba", que es concedix a Isidro Parga Pondal.[4] En 1934, la Real Societat es va encarregar de l'organisació de el IX Congrés Internacional de Química en Madrit, en l'assistència d'1.500 químics de tots els països.[5] El número de socis va seguir creixent fins a contabilisar uns 1400 durant la Segona República (cap a 1935).[1] El paréntesis obligat per la guerra civil espanyola i les seues conseqüències supondrien una reculada del que no es podria eixir fins a la década dels 50.
La milloria econòmica posterior i el desenrollisme dels 60 durien un nou impuls en l'obertura de noves universitats, la consolidació del CSIC i l'obertura de la ciència espanyola a l'exterior. Es generalisen les seccions territorials i l'aparició de numerosos grups especialisats dins de la societat (com el grup de química orgànica i bioquímica creat en 1967).[6] A diferència d'atres països, sempre es va tirar en falta una major aportació de les iniciatives industrials privades.
A finals dels anys 70, despuix de valorar l'impressionant aument en la cantitat de les produccions científiques espanyoles sobre física i química, i l'incessant especialisació d'estes disciplines, es decidix l'escissió de la societat en dos branques independents, les Reals Societats de Química (RSEQ) i de Física (RSEF), continuadoras de la llabor de la societat matriu que va celebrar la seua última reunió bienal en Burgos del 29 de setembre al 3 d'octubre de 1980.[7]
Presidents de la RSEFQ
[editar | editar còdic]La Real Societat Espanyola de Física i Química elegia inicialment als seus presidents per periodos d'un any. Posteriorment va ser normal la permanència en el càrrec durant varis anys consecutius.
- 1903 José Echegaray Eizaguirre
- 1904 Gabriel de la Porta i Ródenas
- 1905 José Rodríguez Carracido
- 1906 José María de Madariaga i Casat
- 1907 José Muñoz del Castell
- 1908 Eduardo Mier i Miura
- 1909 Enrique Hauser Neuberger
- 1910 Alfredo Mendizábal
- 1911 José Casares Gil
- 1912 Francisco Iñiguez
- 1913 Vicente Felipe Lavilla
- 1914 Carlos Barris
- 1915 Toribio Càceres de la Torre
- 1916 Blas Cabrera i Felipe
- 1917 Obdulio Fernández i Rodríguez
- 1918 Juan Flórez Posada
- 1919 Dumenge de Orueta
- 1920 Leonardo Torres i Quevedo
- 1921-22 Ricardo Aranaz i Izaguirre
- 1923-24 Blas Cabrera i Felipe
- 1925-26 Obdulio Fernández i Rodríguez
- 1927-28 Juliol Palaus Martínez
- 1929-31 Enrique Moles i Ormella
- 1932-33 Luis Bermejo Vida
- 1934-35 Ángel del Camp i Cerdán
- 1936 Arturo Duperier Vallesa
- 1939-41 Luis Bermejo Vida
- 1942 José García Siñériz i Pardo-Moscoso
- 1942-49 Antonio Ríus Miró
- 1949-53 Manuel Lora-Tamayo Martín
- 1954-58 José María Otero Navascués
- 1958-62 Juan Luis de la Infiesta Molero
- 1962-66 Armant Durán Miranda
- 1966-70 Enrique Gutiérrez Rius
- 1970-74 José Aguilar Peris
- 1974-78 José Miguel Gamboa Loyante
- 1978-80 Carlos Sánchez del Riu i Serra
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Història de la RSEQ. Real Societat Espanyola de Química.
- ↑ Real Societat Espanyola de Física i Química, 1903-1978: actes commemoratius en el 75 aniversari de la seua fundació. Real Acadèmia Espanyola de Física i Química, Real Societat Espanyola de Física i Química, 1980. ISBN 8430031669
- ↑ L'Universitat de Valéncia: de la monarquia a la república, 1919-1939. María Fernanda Donzell. Universitat de Valéncia, 1994. ISBN 8437016037 Pág. 265
- ↑ Bolletí dones Ciències.(74)
- 7-21.Consultat el 28 de giner de 2021.
- ↑ "La Societat Espanyola de Física i Química: una institució per a la regeneració pàtria", Antonio Moreno González. En: Revista Espanyola de Física, Vol. 12, nº 4, 1998. Pág. 14-17.
- ↑ Història del grup especialisat de química orgànica. José Barluenga Mur, Nazario Martín León. Anals de la Real Societat Espanyola de Química. Vol. 95, nº 1 (2ª época), Pág. 70
- ↑ Història de les reunions bienals de la RSEFQ.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Sociedad Española de Física y Química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.