Reactor australià d'alt fluix

El reactor australià d'alt fluix (HIFAR, de l'idioma anglés High Flux Australian Reactor) va ser el primer reactor nuclear australià. Va ser construït en les instalacions d'investigació de Lucas Heights de la Comissió Australiana d'Energia Atòmica (denominada despuix ANSTO).

Basat en el reactor DIDO d'Harwell en el Regne Unit, està refrigerat i moderat per aigua pesada, i el seu combustible és metal d'urani enriquit. També dispon d'un reflector de neutrons de grafit rodejant tot el núcleu. S'utilisa per a investigació, en especial experiments de difracció de neutrons, i producció d'isòtops industrials i d'us mèdic.

HIFAR va alcançar el seu criticidad a les 2 del matí, hora local, el 26 de giner de 1958, i la seua plena potència de 10 MW tèrmics en 1960. La primera càrrega de combustible inicial va ser d'urani altament enriquit, pero en el transcurs dels anys el nivell d'enriquiment del nou combustible s'ha reduït constantment, en llínea en les tendències internacionals establides per a reduir el perill de desviació del combustible de reactor d'investigació cap a programes bèlics. Dels sis reactors de classe DIDO construïts, inclós l'inicial, HIFAR és l'únic que encara està en funcionament.

En senyes a 2005, l'OPAL, un reactor de substitució, està en fase de construcció en un emplaçament adjacent. OPAL serà utilisat pel mateix complex d'investigació, per a la producció d'isòtops i per laboratoris de control remot. Està previst que funcionen abdós reactors en paralel durant sis mesos de prova ans que OPAL assumixca totes les funcions i HIFAR siga desinstalado.