Anar al contingut

Reacció de Pauly

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La reacció de Pauly (la prova de Pauly o la reacció diazo de Pauly) s'utilisa per a la detecció qualitativa dels aminoàcits tirosina i histidina en proteïnes. Du el nom del seu descobridor Hermann Pauly (1870-1950) en 1904.[1][2] Quan les proteïnes que contenen tirosina o histidina es fan reaccionar en àcit sulfanílico diazotizado en condicions alcalinas, es forma un color roig per una reacció d'acoplament.[3][4][5][6]

Reacció

La tirosina i la histidina tenen un anell aromàtic que pot sofrir fàcilment substitucions electrofílicas. l'àcit sulfanílico diazotizado s'acopla en l'anell aromàtic per a formar un color azo roig.

Equació de reacció de Pauly
Equació de reacció de Pauly

En el primer pas, l'àcit sulfanílico es diazota afegint nitrit de sodi en presència d'àcit clorhídric. Despuix de l'adició a la solució d'aminoàcits, es alcaliniza i, si estan presents grups aromàtics, es formen els colorants azoicos: azotirosina i azohistidina.[7]

En una variant de la reacció de Pauly, l'histamina es pot quantificar fotométricamente.[8]


Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Hermann Pauly, In: Hoppe-Seyler’s Z. Physiol. Chem. (1915), Band 94, S. 288.
  3. ↑ Debajyoti Dones (1980). Biochemistry, Academic Publishers, p. 56. ISBN 978-93-80599-17-5.
  4. ↑ John Henry Gaddum (1986). Vasodilator Substances of the Tissues, CUP Archive, p. 41. ISBN 978-0-521-30860-1.
  5. ↑ P. M. Swamy (2008). Laboratory Manual on Biotechnology, Rastogi Publications, p. 90. ISBN 978-81-7133-918-1.
  6. ↑ Joe Regenstein (1984-08-28). Food Protein Chemistry: An Introduction for Food Scientists, Elsevier, p. 35. ISBN 978-0-323-15386-7.
  7. ↑ (2018-06).«Schüleraufgabe: CHEMKON 3/2018».CHEMKON.25(3): 121–122.ISSN 0944-5846.doi:10.1002/ckon.201880371.(en en)
  8. ↑ R. K. Marwaha, B. F. Johnson, G. E. Wright: Simple stability-indicating assay for histamine solutions. In: American journal of hospital pharmacy. Band 42, Nummer 7, Juli 1985, S. 1568–1571, PMID 4025356.