Reacció de Diels-Reese
La reacció de Diels-Reese és una reacció entre el hidrazobenceno i l'acetilenodicarboxilato de dimetilo (o éster relacionats) reportats per primera volta en 1934 per Otto Diels i Johannes Reese. El treball posterior realisat per uns atres va ampliar l'alcanç de la reacció per a incloure hidrazobencenos substituïts. Es desconeix el mecanisme exacte. En canviar la naturalea àcida o bàsica del dissolvent, la reacció dona diferents productes. En àcit acètic com a dissolvent (àcit), la reacció dona una difenilpirazololona. En xileno com a dissolvent (neutre), la reacció dona un indol. En piridina com a dissolvent (bàsic), la reacció dona una carbometoxiquinolina que pot degradar-se a una dihidroquinolina.[1][2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacción de Diels-Reese» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.