Anar al contingut

Raspita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Raspita

La raspita és un mineral de la classe dels minerals òxits, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la scheelita”. Va ser descoberta en 1897 en una mina de la localitat de Broken Hill, en Nova Gales del Sur (Austràlia), sent nomenada aixina en honor de Charles Rasp, prospector de mines germà-australià.[1]

Característiques químiques

És un wolframato anhidro simple de plom. El grup de la scheelita (CaWO4) al que pertany són molibdatos i wolframatos tetragonals o similars. És dimorfo de la stolzita, d'igual fòrmula pero del sistema cristalí tetragonal. Es transforma en stolzita quan es calfa per damunt de 410 °C.

Formació i jaciments

És un mineral rar, que es forma com a secundari en la zona d'oxidació dels jaciments en metals hidrotermals contenint wolframio.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: stolzita, yttrotungstita, alumotungstita, cuprotungstita o ferritungstita.


Referències

  1. ↑ Hlawatsch, 1897. Annalen dones kaiserlich-königlichen naturhistorischen Staats-Museum: 12: 33-41.