Rambla Cassino
La Rambla Cassino és la principal rambla en la ciutat de Mar de l'Argent. Dissenyada per l'arquitecte Alejandro Bustillo,[1] forma un conjunt monumental coronat pels edificis del Cassino Central i l'Hotel Provincial, bessons. També comprén la Plaça Almirant Brown, que separa abdós construccions, i un conjunt de piletas techades, hui transformat en fira de compres.
Història
La ciutat de Mar de l'Argent va tindre des dels seus començos en la década de 1880, conjunts de llocs i locals comercials agrupats sobre la plaja. Després d'esta série d'agrupamientos precaris, en 1912 una comissió municipal va encarar en el proyecte de la Rambla Bristol, encarregada als arquitectes Carlos Agote i Alberto de Gainza (els mateixos del Edifici La Prensa en Buenos Aires).
Esta rambla d'estil academicista francés, va estar acompanyada per un conjunt de parcs i jardins públics cridat Passejada General Pau, dissenyat pel paisagiste Charles Thays i que adornava la costanera des del Hotel Bristol fins a la zona del Torreón del Monge.
.jpg)
Durant la década de 1930 va governar la Província de Buenos Aires el polític conservador Manuel Fresc, que seguint les corrents que començaven a tindre major pes en Europa, es va interessar per les polítiques populars de masses i d'un estat fort i intervencioniste. Mar de l'Argent deixava de ser el balneari aristocràtic i exclusiu de la classe alta porteña, per a transformar-se en una ciutat accessible per a les classes miges i el turisme sindical.
Per a conseguir esta transformació, va realisar dos obres fonamentals: la pavimentació de la Ruta 2, conectant el balneari en Buenos Aires, i un ambiciós proyecte urbà que reemplaçaria a la Rambla Bristol i es construiria sobre els extensos terrenys de la Passejada General Pau. Per a això, va contactar a l'arquitecte Alejandro Bustillo, germà del seu ministre José María Bustillo i gran personalitat de l'arquitectura de raïls clàssiques en l'Argentina.
La nova rambla tindria que adaptar-se a la gran escala que prendria la ciutat, i tenia que incloure un cassino i un hotel de categoria, donant un conjunt monumental. Bustillo va prendre influències de l'arquitectura impulsada per personages com Albert Speer, mentres per als edificis va dissenyar fronteres en estil Luis XIII, usant la rajola vist i falses mansardas de formigó armat per a donar una image pintoresca i molt distintiva. Per a la rambla, va elegir peces de travertino per a recobrir la passejada.
La construcció va alvançar en gran velocitat, mentres al mateix temps es demolia a pic i pala l'antiga Rambla Bristol, la deterioració de la qual ya era alvançat per haver segut construïda massa propenca al punt de marea alta. El cassino va ser inaugurat en 1939 i la rambla coronada per dos estàtues de llops marins dissenyades per José Fioravanti va ser inaugurada pel president Ramón Castell en 1941, mentres l'hotel es va demorar fins a 1950.
En 1977, es va implantar en la plaça seca el Monument a l'Almirant Guillermo Brown, obra de l'escultor argentí Wilfredo Viladrich, ocupant l'espai en a on Bustillo havia imaginat originalment un obelisc monumental i monolític.
A raïl del seu valor històric, cultural i simbòlic, la Rambla va ser declarada com a Lloc d'Interés Provincial en 1990 i com a Conjunt Urbà Arquitectònic d'Interés Nacional en 1999.[2]
En 2025, el Govern de la Província de Buenos Aires, a través del Ministeri d'Infraestructura i Servicis Públics, va anunciar la seua posada en valor integral. En juny d'eixe any, va començar l'eixecució de l'Etapa 1 del proyecte de renovació,[3] que constituïx la primera intervenció integral en la passejada costera des de la seua inauguració,[4] mentres que a inicis de 2026 es va anunciar l'Etapa 2, a iniciar a mitan d'eixe any.[5]
L'objectiu de l'intervenció és recuperar l'impronta original concebuda per l'arquitecte Alejandro Bustillo a partir d'una refacció integral de l'espai en dos etapes d'intervenció i nou sectors d'obra. [5]
Esta obra inclou la refacció i renovació integral de la Rambla, de les fronteres del Cassino i l'Hotel Provincial, com aixina també dels espais comuns, en tasques de recuperació, restauració i recanvi de pisos, murs de pedra, escals, rampes d'accessibilitat i equipament urbà. Inclouen ademés la restauració del boulevard i recovas; la reparació dels desaiguadors pluvials i cloacals; la renovació del sistema d'allumenament i la reconstrucció dels sectors verts. [6]
Referències
- ↑ «Alejandro Bustillo i la Rambla Bristol de Mar de l'Argent».Revista del Consell Professional d'Arquitectura i Urbanisme.(1)
- ↑ «Renoven la Rambla de Mar de l'Argent: una obra clau per a preservar el seu valor històric» (en és). www. eldestapeweb. com. Consultat el 2026-03-04.
- ↑ «Katopodis es va reunir en arquitectes per les obres en La Rambla | Província de Buenos Aires» (en és). www. gba. gob. ar. Consultat el 2026-03-04.
- ↑ «Katopodis va anunciar la segona etapa de la renovació de la Rambla i va destacar l'aporte científic per a preservar el seu valor patrimonial» (en és-ar). Portal Universitat. Consultat el 2026-03-04.
- ↑ 5,0 5,1 «Varen presentar la segona etapa de la renovació de la rambla de Mar de l'Argent: qué es va fer i quina falta | Infocielo» (en és-ar). Consultat el 2026-03-04.
- ↑ «Katopodis va presentar l'etapa II de la renovació integral de la Rambla | Província de Buenos Aires» (en és). www. gba. gob. ar. Consultat el 2026-03-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rambla Casino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.