Radar de control de velocitat
Un radar de control de velocitat o pistola de velocitat és una unitat de radar Doppler usada per a detectar la velocitat d'objectes, especialment vehículs en el propòsit de regular el tràfic, com també per a velocitats de pilotes en fútbol, tenis, béisbol, corredors i atres objectes mòvils en deports. Este radar no proporciona informació sobre la posició de l'objecte. Ampra el principi del efecte Doppler aplicat a fas de radar per a medir la velocitat d'objectes als que s'apunta. Estes pistoles radar poden ser manuals o montades en un vehícul.
La majoria de les pistoles radar operen en les bandes X, K, Ka, banda IR (infrarroja), i (en Europa) Ku. Una atra tecnologia alternativa, LIDAR, usa llum pulsada.
La pistola radar va ser inventada per Bryce K. Brown, de Decatur Electronics, en març de 1954,[1] i es va usar primer en Chicago, Illinois, per el patrullero Leonard Baldy en abril de 1954.
En el mercat es venen detectors de radar per als conductors, permetent detectar molts dels sistemes de radar i de làser de trànsit. En resposta, en l'esperit de la guerra electrònica, alguns radars policials s'han equipat en detectors de detectors radars, per a identificar a els qui intentar eludir els controls policials.
Cóm funciona una pistola radar
[editar | editar còdic]
Les pistoles radar són, en la seua forma més simple, un transceptor de ràdio: envia una senyal de radi i després rep la mateixa senyal que s'ha reflectit en un blanc o objectiu. La freqüència de radar és diferent quan retorna, i eixes diferències poden calcular-se per a obtindre la velocitat de l'objecte en qüestió.
El seu fes de radar és similar al fes de llum que s'expandix en la distància a mida que la senyal d'orige s'incrementa, i alguns reflexos del fes des de l'objecte torna a la pistola, i esta usa l'Efecte Doppler per a calcular la seua velocitat. Usant la comparació del canvi de freqüència entre lo enviat i lo rebut, es detecta la seua velocitat.
Totes les bandes de radar obren de diferent manera; operant en diferents freqüències. Les pistoles de banda X són les menys usades, perque la seua fes és forta i fàcilment detectable. Ademés, molts portones automàtics utilisen ones de radi en la banda X i poden possiblement afectar les llectures de les pistoles radar. Aixina resulta que les bandes K i Ka són les més usades comunament per l'autoritat policial.
Els radars de trànsit vénen en molts models. Els hi ha de mà, estacionarios i de moviment. Els de mà són operats a bateria, i la majoria són des d'una posició estacionaria. Els radars estacionarios poden montar-se en vehículs, i posseir una o dos antenas, i el vehícul aparcat. Els radars de moviment s'ampren, quan el vehícul es mou. Estos artefactes són molt complexos, i poden medir velocitats d'automòvils per davant i per darrere del vehícul de control.
Problemes en les pistoles radar
[editar | editar còdic]- ↑ «Decatur Electronics, Inc.: Police Radar, In-Car Video Systems and Message Tràilers». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2008. Consultat el 2009.
Encara que este radar és efectiu per a controlar velocitats dels objectes sobre els que es fa la medició, no estan lliures d'errors. Per a una precisa medició, l'objecte la velocitat del qual es desija evaluar deuria ser l'únic mòvil en el fes del radar. Si este no és el cas, es necessita més articulació per a provar la velocitat d'un vehícul en particular.
En EE. UU., la "Administració Nacional de Seguritat en el Tràfic per Autopistes" (National Highway Traffic Safety Administration, NHTSA), en cooperació en la "Associació Internacional de Caps de Policia" (International Association of Chiefs of Police, IACP) desenrolla programes d'entrenament per a operar pistoles de radar. El seu currículum proveïx a operadors de pistoles de radar en les habilitats requerides per a us apropiat, testeos, per a identificar blancs. Dona als operadors en informació de lleis i ordenances locals i estatals aplicades en la jurisdicció.
El personal de control pot ser entrenat en la pràctica d'estimació visual de velocitat i de distància, usant el radar com a verificació de l'estimació humana.
Deu advertir-se que l'àngul en el qual l'objecte estiga en relació en el radar pot afectar la llectura: fenomen conegut com "efecte coseno". Ademés existixen interferències en les bandes de RADAR per telefonia celular, transmisoras d'una atra classe, llínees electrificadas, senyals i inclusivament murs estacionarios poden crear llectures errònees.
El radar obra emetent ones electromagnètiques invisibles a certes freqüències. En comparació, la lluentor d'un fes de llum des d'un flash sobre un objecte, la llum és reflectit per objectes, permetent a una persona vore l'objecte en l'obscuritat. El mateix principi s'aplica al fes de radar. El radar emet ones de radiofrecuencia, i es reflectirà sobre la majoria d'objectes metàlics, concret, arbres, fusta, etc.
L'unitat de radar usa una antena per a "llegir" les senyals de radi reflectides des de l'objecte (tal com un vehícul). Si el fes del radar toca un blanc mòvil, les freqüències de les ones canviarien basat en el principi de la "deriva Doppler". En eixes freqüències reflectides i canviades, i sabent les freqüències que el radar emet, la seua computadora calcularà la velocitat del mòvil. Note que el radar no pot determinar la velocitat del blanc si el blanc travessa perpendicular al fes de radar, i aixina no hi haurà deriva Doppler en l'antena de radar.
Moltes interferències es produïxen cap a l'antena de radar, puix accepta tota microona disponible per a "escoltar". Per eixemple, llínees d'alta tensió, de telefonia, usinas, fins a les llums de neó emeten ones electromagnètiques. Qualsevol font específica d'ones no pot ser identificada. Ademés, el radar no pot determinar quin blanc reflectix cada ona. Si hi ha dos vehículs anant molt pròximes, cada auto serà responsable de la llectura resultant de radar. Identificar al blanc és una dificultat per a l'operador radar, i que freqüentment produïx errors. A 200 m, l'ample del fes de radar pot usualment cobrir les 4 vies de tràfic en abdós direccions, causant un gran error en determinar com blanc és responsable de la llectura de radar. Encara si hi ha un sol vehícul en la ruta, el radar té un ranc típic d'aproximadament de 400 m , que és el ranc visual de la majoria dels ulls humans. Si ben el radar pot llegir a un vehícul a 300 m, l'oficial solament pot llegir a un vehícul cap a ell a una distància de 150 m .
Ademés, el radar no necessàriament adquirix l'objecte de major velocitat, ya que la senyal de tornada més forta pot estar afectada per diferents factors, com el tamany del mòvil, l'àrea travessera mirant cap a l'antena de radar, la seua relativa velocitat i la distància al radar. Per eixemple, si un Corvette es mou a 80 km/h a 50 m del radar, i un camió a 110 km/h pero a 2 km de distància, el radar pot adquirir la senyal de tornada del camió i registrar una velocitat de 110 km/h. L'operador creurà que eixe valor violatorio correspon al Corvette i confeccionarà una boleta d'infracció errada. Un atre eixemples, és quan la pistola radar s'usa prop d'un aeroport internacional, a on el radar pot adquirir senyals d'objectes aéreus. En este cas, apareixen velocitats registrades extremadament anómales per lo ràpit: 300-400 km/h . I si directament una aeronau comercial vola a pocs km de distància de la pistola radar, pot adquirir la senyal de tornada des d'eixa nau, que és inmensament gran front a qualsevol vehícul terrestre.
Hi ha radars que poden identificar múltiples blancs, determinant les seues individuals velocitats, ranc, tamany, altitut, direcció de viage, etc., pero eixos radars costen centenes de mils de dólars. Lo important d'una pistola radar és el seu baix preu, la seua maniobrabilidad, i absent d'errors.
Hi ha una variant de la pistola radar, cridada radar de moviment. Treballa en essència de la mateixa manera com els ya descrits dalt, en l'excepció de que en este tipo de radars s'usen en el vehícul de control en moviment (com en control d'autopistes, per eixemple). Té dos llectors l'unitat, un mostra la velocitat del blanc, i l'atre de la velocitat del vehícul control. A voltes hi ha fortísimas senyals de tornada, usualment reflectida de senyals d'autopista, ponts i uns atres grans objectes, i s'assumix per a la velocitat de control. La següent més forta senyal, s'assumix que és la del blanc. Com la velocitat del blanc depén de la velocitat del control, este radar de moviment està subjecta a tots els errors del radar estacionat, més els errors de determinar la velocitat del vehícul control.
Un atre tipo de radar de tràfic, és el radar de fotos. Estrictament parlant, este radar de foto no és una variació del tradicional radar. És bàsicament un radar estacionario en capacitat de prendre fotos. Mai s'usa este tipo de radar en modo moviment. L'operador usualment es posa en el radar de fotos en un costat de l'autopista, apuntant el radar cap al tràfic venint. A voltes el radar no es té en la mà, sino dins d'un vehícul com un monovolumen. La cambra es monta dalt del vehícul i està conectada al radar, i va fent llectures sense intervenció de l'operari. Aixina el radar monitorea les velocitats del tràfic contínuament, i si apareix detectada una violació de velocitat, la cambra pren automàticament una image de la placa de llicència del vehícul en infracció. Al final del dia, totes les fotos es mostren, es confecciona una boleta d'infracció i s'envia per correu als respectius amos registrats dels vehículs.
El radar no és infalible com a molta gent creu. Encara que la tecnologia ha alvançat molt durant els últims anys, i les unitats de radar es fan cada volta més i més amigables, el radar continua errant, especialment en mans d'operadors pobrement entrenats.
En New South Wales, Austràlia, s'utilisa la pistola radar usant evidencia experta i GPS.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radar de control de velocidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.