RMS Rhone
El RMS Rhone va ser un buc de correus britànic propietat de la Royal Mail Steam Packet Company (RMSP). Va naufragar front a la costa de l'illa Salt, en les Illes Vérgens Britàniques, el 29 d'octubre de 1867 en un huracà que va matar a 123 persones. En l'actualitat, la seua derelicte és un popular lloc de buceig en la mar Carib.[1]
Afonament
El 19 d'octubre de 1867, el Rhone es va acostar al RMS Conway en Great Harbour, Illa de Peter, per a abastir-se de combustible. L'estació d'abastiment de carbó original que necessitaven s'havia traslladat des de l'illa danesa de Sant Tomás per un brot de febra groga.
El dia de l'afonament, el capità del Rhone, Frederick Woolley,[2] estava una miqueta preocupat per la caiguda del barómetro i els núvols que s'enfosquien, pero com era octubre i es pensava que la temporada de huracans havia terminat, el Rhone i el Conway es varen quedar en Great Harbour. La tormenta que va colpejar posteriorment es va conéixer més tarde com el huracà de Sant Narciso i es va classificar retrospectivament com un huracà de categoria 3 en l'escala de huracans de Saffir-Simpson. La primera mitat de la tormenta va transcórrer sense molts acontenyiments ni danys, pero la ferocitat de la tormenta va preocupar als capitans del Conway i el Rhone, ya que els seus ancores s'havien arrastrat i els preocupava que quan la tormenta retornara en acabant de que l'ull de la tormenta haguera passat, serien arrastrats a la costa de l'illa Peter.
Varen decidir traslladar als passagers del Conway al «insumergible» Rhone; el Conway es dirigiria llavors a Road Harbour i el Rhone es dirigiria a mar oberta. Com era habitual en aquella época, els passagers del Rhone varen ser nugats als seus llits per a evitar que sofriren ferides en la mar embravecido.
El Conway va conseguir escapar abans que el Rhone, pero va ser alcançat per la coa de la tormenta i finalment es va afonar en el costat sur de Tórtola.[3] Pero el Rhone va lluitar per lliberar-se ya que el seu ancora va quedar atrapada. Es va ordenar soltar-la i es troba en Great Harbour fins al dia de hui, en la seua cadena enrollada al voltant del mateix cap de coral que la va atrapar fa un sigle i mig. El temps ara era crític i el capità Woolley va decidir que seria millor tractar d'escapar al refugi de la mar oberta per la ruta més fàcil, entre Black Roc Point de l'illa Salt i l'Illa Dead Chest. Entre eixes dos illes es trobava Blonde Roc, un sec submarí que normalment tenia una profunditat segura de 25 peus (7,6 m), pero durant les marejadas de huracà, existia el risc de que el Rhone naufragara en ell. El capità va prendre un rumbo conservador, deixant a Blonde Roc (que no es pot vore des de la superfície) un ampli marge.
No obstant, just quan el Rhone passava per Black Roc Point, a menys de 230 m de la zona de seguritat, la segona mitat de l'huracà va aplegar des del sur. Els vents varen canviar a la direcció oposta i el Rhone va ser tirat directament a Black Roc Point. Es diu que el sacudón inicial del choc va enviar al capità Woolley per la broda, per a mai més ser vist. La llegenda local diu que la seua cucharilla encara es pot vore incrustada en el propi naufragi. Siga o no seua, es veu clarament una cucharilla incrustada en el coral del naufragi. El barco es va partir en dos i l'aigua freda de la mar va entrar en contacte en les seues calderes calentes que havien estat funcionant a tot vapor, lo que va provocar que explotaren.
El barco es va afonar ràpidament, la secció de proa en 80 peus (24 m) d'aigua i la popa en 30 peus (9 m). Dels aproximadament 145 tripulants i passagers a bordo, només vinticinc persones varen sobreviure al naufragi.[4] Els cossos de molts dels mariners varen ser enterrats en un cementeri propenc en l'illa Salt, que va permanéixer relativament sense canvis fins que va ser destruït pel huracà Irma en 2017.[5] Una creència sostinguda durant molt temps de que degut a que el seu màstil descollava de l'aigua i la seua poca profunditat, la Marina Real britànica la va considerar un perill en la década de 1950 i la seua secció de popa va explotar, va ser refutada per l'autor de Twice She Struck, el Dr. Michael D. Kent. L'investigació de Kent va indicar que el Rhone va explotar durant el salvament pel buç en caixco Jeremiah Murphy i que la secció de proa, feta famosa per Jacqueline Bisset,[5] provablement s'havia bolcat durant un atre huracà en 1924.
Referències
- ↑ Waters, Owen. «The Rhone». British Virgin Islands Property and Yacht.
- ↑ Martelli, Joan (2017). The Law of Storms: The true story of the RMS Rhone and the great Virgin Islands hurricane of 1867, Amazon, pp. 47–61.
- ↑ Martelli, Joan (2017). The Law of Storms, p. 113.
- ↑ Martelli, Joan (2017). The Law of Storms, pp. 82–120.
- ↑ 5,0 5,1 «10 Plaus Jacqueline Bisset scuba dived on RMS Rhone while filming The Deep».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «RMS Rhone» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.