Química ambiental
La química ambiental, denominada també química mig ambiental és l'aplicació de la química a l'estudi dels problemes i la conservació de l'ambient.
Estudia els processos químics que tenen lloc en el mig ambient global, o en alguna de les seues parts: el sol, els rius i llacs, els oceàs, l'atmòsfera, aixina com l'impacte de les activitats humanes sobre el nostre entorn i la problemàtica que això ocasiona.[1]
La química de l'atmòsfera, a mesura que la comunitat internacional va prestar més atenció a les tesis de l'ecologisme (en acorts internacionals com el protocol de Kioto per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul), és una disciplina que ha anat cobrant cada volta més importància.
El desenroll d'esta disciplina va mostrar les greus conseqüències que va tindre per a la capa d'ozon l'us generalisat dels clorofluorocarbonos. Despuix de les experiències en la pluja àcida, la combinació de química migambiental i ingenieria química va resultar en el desenroll dels tractaments per a llimitar les emissions de les fàbriques.
També la química migambiental s'ocupa dels processos, reaccions, evolució i interaccions que tenen lloc en les masses d'aigua continentals i marines per l'abocada de contaminants antropològics. Aixina mateix, estudia els tractaments de dits abocades per a reduir la seua càrrega amoladora.
També hi ha interacció entre la nomenada Química sostenible o Química verda i la preservació de l'ambient, puix aquella estudia optimisar els processos productius químics, eliminant productes secundaris, amprant condicions menys agressives (de pressió i temperatura, de tipo de dissolvent).
La química ambiental s'encarrega de realisar la supervisor dels proyectes industrials, tenint en conte el impacte ambiental.
La química ambiental i les cinc esferes[editar | editar còdic]
Tradicionalment, les ciències ambientals han estudiat els processos i interaccions en la mesosfera, l'exosfera, la geosfera i la biosfera.
La química ambiental no solament s'encarrega de l'estudi de la vida, transport i evolució de les substàncies en els àmbits abans senyalats, sino que deu afegir quinta esfera, l'antroposfera,[2] que involucra les activitats i substàncies realisades pels humans.
Divisions[editar | editar còdic]
Dins de la Química ambiental, podríem trobar les següents divisions, encara que és una matèria en la que és difícil fer separacions rotundes, puix la majoria dels cicles biogeoquímics afecten a algunes, o a totes, les parts:
- Química de l'atmòsfera.
- Química de l'hidrosfera. Predomina, per la seua importància, la química dels oceans.
- Química edàfica o química del sol.
- Química de la biosfera.
- Química verda
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Baird, Colin. Química ambiental. Editorial Reveré, 2001. ISBN 842917902X
- ↑ Manahan, Stanley I. Introducció a la química ambiental. (Traducció de Ivette Mora Leyva). Editorial Reverté, 2007. *ISBN 8429179070. Pág. 3.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- www.quimicambiental.com - La química ambiental en los planes de estudios oficiales.
- Química ambiental de sistemas terrestres. Xavier Domènech. Editorial Reverté, 2006. ISBN 8429179062.