Quinqué
El quinqué o llàntia de Argand és un artilugio de mistera circular, inventat pel físic suís Aimé Argand. Es va cridar quinquet primer en França, per Antoine-Arnoult Quinquet, un farmacèutic de París que va introduir algunes millores (com el tubo o fumeral de vidre) i ho va popularisar.[1]
La llàntia de Argand va ser inventada i patentada en 1780. Era molt millor en l'allumenament de la llar que la llàntia d'oli, ya que produïa una llum equivalent a 6 o 10 vés-les. Tenia una mecha cilíndrica montada entre un parell de tubos concèntrics de metal, per a que l'aire es canalisara a través del centre i fòra de la mecha. Els primers models de vidre esmerilado eren com a fumerals cilíndrics rodejant la mecha, estabilisant la flama i contribuint a la millora del fluix d'aire. Es va utilisar un suministrament de combustible líquit, com esperma de ballena (oli de ballena) com a combustible. Est era suministrat per un depòsit montat damunt del cremador. Aparte de la millora en la lluentor, la combustió més completa de l'oli necessari i menys de la mecha, va fer molt manco freqüent la retallada de la mecha.
El quinqué va desplaçar ràpidament a totes les atres varietats de llànties d'oli, i es varen fabricar en una gran varietat de formes decoratives. Eren una miqueta més costosos que les llànties d'oli per la seua major complexitat, per lo que varen ser provats primer per la classe alta, pero pronte es va estendre a la classe mija i, finalment, els menys acomodats també ho varen usar. Era l'allumenament normal fins a mediats de el XIX, quan es va introduir la llàntia de querosén; esta utilisava una mecha plana, regulable en altura per mig d'una ruedecilla, en una pantalla de vidre en un abultamiento. El querosén era considerablement més barat que l'oli de ballena, i moltes llànties de Argand es varen adaptar a cremar querosén.
Una desventaja dels primers eixemplars és que el depòsit d'oli deu estar per damunt del nivell del cremador (cremador Beaus). L'oli era pesat i la capilaritat no era suficient per a elevar-ho fins a la mecha, lo que feya que el depòsit de la llàntia provocara ombres. La posterior Llàntia de Carcel de 1800 va tractar de superar estos problemes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Lamp." Columbia Electronic Encyclopedia, 6Th Edition (2011): 1. Academic Search Premier. Web. 5 Diic. 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Wolfe, Johny chap., Brandy, Globos i Llums: Ami Arganda, 1750-1803 Southern Illinois University, (1999) ISBN 0-8093-2278-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quinqué» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.