El quiñón és un sistema de producció agrícola basat en el repartiment de les terres en l'objectiu de sembrar-les i collir-les. El quiñón és també la part corresponent de terra de cada u dels membres que la compartixen.

Els 'quiñones' del Pirineu

En alguns valls espanyols del Pirineu, el terme quiñón excedix les connotacions agràries per a fer referència a una figura històrica i singular de la demarcació geogràfica local, especialment estesa entre els sigles XVI i XVIII. Els quiñones eren cada u dels territoris mancomunats i administrativamente delimitats en els que es dividia una vall o comarca. Cada quiñón agrupava a distints municipis, sempre limítrofs entre sí, concorrent tots ells com una sola vocalía a les juntes de govern de la vall en qüestió. En les assamblees dels quiñones no només es debatia sobre l'aprofitament de terres i pastures, sino que també s'administrava justícia i s'abordaven tot tipo de qüestions polítiques concernents a la vall.

Alguns eixemples

Com a eixemple, el Valle de Tena (Osca) estava dividit històricament en tres quiñones:[1] el de Sallent, el de Panticosa i el de La Partacua. El primer ho formaven els pobles de Sallent de Gállego i Lanuza; el segon Panticosa, El Pueyo i Hoz; el tercer quedava configurat per Tramacastilla, Sandiniés, Escarrilla, Piedrafita, Búbal i Saqués. Els tres quiñones compartien lleis i privilegis, administrats sempre per les periòdiques Juntes Generals del Valle.

En Navarra el Valle de Salazar es distribuïx en tres quiñones: Aladaña al nort, Earratea en la zona central i Atabe en el sur, cada u d'ells està format per vàries viles, i tots gogen dels comunals de la vall.[2]

El quiñón encara es conserva en Filipines per a medir la superfície de terrenys.


Referències

  1. ↑ Veu "Valle de Tena", en Gran Enciclopèdia Aragonesa Online consultat 28-03-2020
  2. ↑ Ordenances de la Junta General del Valle de Salazar, d'acort en la modificació aprovada per la Junta General el 25.04.2016.