Anar al contingut

Quercus ocoteifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Quercus ocoteifolia és una espècie d'arbre que pertany a la família Fagaceae. Alguns dels seus noms comuns són: banci', encino, chicharro, col.

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre de creiximent llent i de llarga vida, aplega a medir de 25 a 30 m d'altura, en un diàmetro de fins a 1 m. La corfa és de color gris, suau, en regates. Els fulls són vert obscur brilloso en el fes i vert pàlit en el envés, glabras, medixen de 3 - 15 cm de llarc, lanceolada a elíptica, els màrgens són sancers revolutos (màrgens tornats cap al envés curvat), l'àpiç acuminado (que termina en punta), cuneadas en la base, presenten de 10 a 14 parells de venes prominents en el envés; els peciols són glabros i medixen 5-20 mm de llarc. Els #ament (inflorescència formada generalment per moltes flors unisexuales dispostes com en el mechó) masculins medixen 3 cm de llarc i presenten poques flors; les #inflorescència (conjunt de flors que es troben agrupades sobre la branca o l'extremitat del talle) femenines o pistiladas medixen 1-2 cm de llarc contenen d'1 a 2 flors. Els fruts són bellotes ovoides, medixen d'1 a 2 cm de llarc l'àpiç és redonejat i mucronado, es troben solitàries o en parells en un pedúncul de 5-20 mm de llarc, dins d'una cúpula d'1 a 2 cm de diàmetro, en escamas llaugerament pubescentes, a on es troba envolta una 1/2 d'anou, la qual madura als 2 anys. Creix en terrenys de terra silícea o calcárea, de boscs frescs i sombreados de les serres.[1][2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en boscs de boira, bosc de encino i boscs de pi-encino a 1500-3000 m s. n. m. En Mèxic (Hidalgo, Pobla, Veracruz, Oaxaca i Chiapas); Guatemala; El Salvador i Hondures.[3]

S'usa per a llenya. En medicina popular s'utilisa per a llavar i desinfectar ferides, llagues i grans en pus: es hervir per 5 minuts varis péntols de corfa i quatre cullerades de fulls en mig litro d'aigua, es deixa reposar per 3-5 minuts. També per a diarrees per paràsits i disenteria: la mateixa infusió es pren una tassa mija hora abans de menjar. No es deu usar en persones que patixen d'estrenyiment.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Flora Medicinal Indígena de Mèxic. 2009. Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana. UNAM. 31 agost 2015. http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/flora2.php?l=4&t=Quercus%20acatenangensis%20Trel.&po=mam&aneu=6398&clau_region=34
  2. http://www.sanjuanico.com.mx/index.php/component/virtuemart/plantes/corfa-de-encino-detail?Itemid=0
  3. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat 31 agost 2015. http://www.tropicos.org/name/13100304

Enllaços externs

[editar | editar còdic]