Quercus boyntonii

Archiu:Quercus Boyntonii.jpg

Quercus boyntonii (Quercus boyntonii)

Quercus boyntonii és una espècie de roure de la família Fagaceae. Està classificada en la secció Quercus, que són els roures blancs d'Europa, Àsia i Amèrica del Nort. Tenen els estils curts; les bellotas maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i llaugerament amarc, l'interior de la bellota té pèl. Les fulls carixen d'una majoria de cerdes en els seus lòbuls, que solen ser redonejats.

Distribució i hàbitat

És un endemisme en els Estats Units principalment en l'estat d'Alabama i Texas, a on creixen des del nivell de la mar fins als 200 m d'altitut.

Descripció

Quercus boyntonii és un menut arbre o arbre arbustiu , que pot créixer de 2 a 6 metros d'altura. La corfa és de color marró i escamosa. Les branques són de color marró clar, molt rizomatosas i els seus brots marrons , ovoides, llaugerament pubescentes, de 2-4 mm. Les seues fulles medixen 5-10 x 2-6 cm, oboval a oblanceolades, la base és cuneada, l'àpiç és redonejat, els màrgens revolutos en 3 (-5) lòbuls pot ser que profunts prop de l'àpiç. Els fulls són de color vert obscur per damunt, tomentosas plateadas o gris groguenques per davall ; en 6-8 parells de venes secundàries, pecíol 5-10 mm, llaugerament pubescente. Les seues flors apareixen en primavera i els seus fruts són unes bellotes que medixen 1-1,7 cm, ovoides, de color marró clar, glabras, que poden anar soles o en parelles. La tassa cobrix mig o 1/3 de la bellota, és tomentosa en escamas adpresas. El Quercus boyntonii preferix sols arenencs i be drenados.

Taxonomia

Quercus boyntonii va ser descrita per Chauncey Delos Beadle i publicat en Biltmore Botanical Studies 1(1): 47–48. 1901

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a la carrasca.

boyntonii: epítet otorgat en honor del botànic nortamericà Frank Ellis Boynton.

Sinonímia

• Quercus stellata var. boyntonii (Beadle) Sarg.