Química bioorgánica
La química bio-orgànica és una disciplina científica que combina la química orgànica i la bioquímica.[1] La química bioorgánica busca estendre les investigacions químic-orgàniques (estructures, síntesis i cinètica) cap a l'estudi dels processos biològics i la biologia celular.[2]
Mentres que la bioquímica té com a objectiu comprendre els processos biològics utilisant la química, la química bioorgánica se centra en el disseny i la síntesis de molècules orgàniques que imiten o interferixen en els processos biològics naturals. Quan s'investiguen metaloenzimas i cofactorés, la química bioorgánica se superpon en la química bioinorgánica.[3] Els métodos de la química orgànica constituïxen l'atarassana principal, i s'utilisen diversos métodos físics, fisicoquímicos, matemàtics i biològics per a resoldre problemes estructurals i funcionals.[4]
El terme química orgànica biofísica s'utilisa quan s'intenta descriure els detalls íntims del reconeiximent molecular per mig de la química bioorgánica.[5]
L'objectiu de la química bio-orgànica és l'estudi de les molècules i de les reaccions químiques que ocorren en els organismes vius. Comprendre estes reaccions és fonamental per a entendre el funcionament dels microorganismes, els vegetals i els animals, basant-se en les transformacions de les seues biomoléculas.[6] Per eixemple, en un treball original es varen elegir dos plantes natives de l'estat de Veracruz (Mèxic) empleades en la medicina tradicional per a tractar diversos padecimientos associats a la tuberculosis, obtenint senyes d'interés en activitat biològica.[7]
Història
[editar | editar còdic]Algunes publicacions històriques d'esta branca química que varen incloure el terme "Bioorgánico" en el seu títul són: Bioorganic Chemistry (1971); Bioorganicheskaya Khimiya (1975); Bioorganic Marine Chemistry (1987); i Bioorganic & Medicinal Chemistry Letters (1991). Posteriorment, els artículs d'investigació varen aparéixer regularment en les principals revistes científiques.[5]
La Conferència de Química Bioorgánica de la EUCHEM es va celebrar en 1983. El primer Simpòsium Internacional de Química Bioorgánica va tindre lloc en 1985.[5]
L'alcanç de la revista Bioorganic Chemistry en l'actualitat cobrix una varietat de temes en l'interfaç entre la química orgànica i la biologia, que inclouen: catálisis enzimàtica, biotransformación i inhibició enzimàtica; química dels àcit nucleicos; química medicinal; química de productes naturals, síntesis de productes naturals i biosíntesis; agents antimicrobianos; química de lípits i péptidos; química biofísica; sondes biològiques; química bioortogonal i química biomimética.[8][9]
Rellevància en salut i societat
[editar | editar còdic]L'alvanç de la biotecnología du en si beneficis, pero també comporta riscs i potencials implicacions per als individus, la societat i el mig ambient. Estos riscs han donat lloc a un debat públic i a una creixent sensibilisació cap als problemes que involucren a tota la societat, com la producció industrial i la seguritat alimentària.[10] L'estudi de les biomoléculas, la seua localisació intracelular i les seues activitats bioquímiques resulta imprescindible per a comprendre, a nivell molecular, qualsevol procés biològic, i deu ser inclós en els currículums de tot pla que requerixca esta àrea de coneiximent.[10]
El camp d'estudi de la química bio-orgànica té importància biològica i industrial, i constituïx un nodo d'atenció que permet vincular el coneiximent acadèmic en les seues aplicacions pràctiques.[11]
Les indústries agroquímica, alimentària i farmacèutica són les més importants en l'us de tecnologia alvançada i representen un dels sectors de major creiximent. Este gran desenroll implica la demanda d'una formació interdisciplinar que puga fer front al disseny de noves molècules bioactivas i al desenroll de procediments sostenibles i respectuosos en el mig ambient.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bioorganic Chemistry» (en en). IUPAC Gold Book. International Union of Pure and Applied Chemistry (IUPAC). Consultat el 2026-06-15.
- ↑ Dugas, Herman (1995). «Chapter 1: Introduction to Bioorganic Chemistry», Bioorganic Chemistry: A Chemical Approach to Enzyme Action, 3.ª edició, New York: Springer, pp. 1-15. ISBN 978-0-387-94494-4.
- ↑ Bertini, Ivano; Gray, {{{nom2}}}; Stiefel, {{{nom3}}}; Valentine, {{{nom4}}} (2006). «Chapter 1: Introduction to Bioinorganic Chemistry», Biological Inorganic Chemistry: Structure and Reactivity, Sausalito, CA: University Science Books, pp. 1-20. ISBN 978-1-891389-43-6.
- ↑ «БИООРГАНИЧЕСКАЯ ХИМИЯ - Химическая энциклопедия» (en ru). www.xumuk.ru. Consultat el 2019-02-11.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Leonard, N. J.(1994).Pure and Applied Chemistry.66(4)
- 659-662.doi:10.1351/pac199466040659.
- ↑ UNED (ed.): «Química Bio-Orgànica i Productes Naturals» (en és). Consultat el 2026-06-15.
- ↑ Cornejo Báez, A. A.(2016).
- ↑ «Bioorganic Chemistry Journal» (en en). Elsevier. Consultat el 2026-06-15.
- ↑ (1998).Journal of Chemical Education.75(6)
- 705-715.doi:10.1021/ed075p705.
- ↑ 10,0 10,1 Consultat el 2026-06-15.
- ↑ Consultat el 2026-06-15.
- ↑ Consultat el 2026-06-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Química bioorgánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.