Qilakitsoq

Archiu:Qilakitsoq I-1.jpg

Qilakitsoq

Qilakitsoq és un emplaçament arqueològic de Groenlàndia (Dinamarca), procedent d'un assentament, famós pel descobriment en 1972 de 8 mòmias. Els cossos es varen trobar en sengles tombes, que varen ser excavades varis anys despuix del seu descobriment, en 1978. Les datacions realisades tiren una data entorn a el XV, concretament 1460 d. C. En haver segut enterrats baix una roca a baixa temperatura i a l'alcanç d'un oraget gelat constant, varis dels cossos es trobaven en excelents condicions de conservació, preservant inclús els òrguens interns, el pèl o la roba.

Abdós enterrament estaven coberts per pedres la disposició de les quals va cridar l'atenció de dos germans que es trobaven de cacera. Despuix de desplaçar algunes pedres, estos varen aplegar a les mòmies. Posteriorment, varen tornar a tancar les tombes i varen alertar a les autoritats.

Les mòmies de la primera tomba es trobaven apilades i varen experimentar un procés de momificació natural per les condicions de fredor extrema. Es tracta de tres dònes adultes i dos chiquets. Les primeres varen ser designades com I/3, I/4 i I/5, i les edats de les quals han segut estimades a partir de l'estudi antropològic en 20-25 (I/3) , 25-30 (I/4) i 40-50 (I/5), respectivament. En relació en els individus infantils, estos es varen denominar I/1 i I/2, sent les seues edats al voltant de 6 mesos per al primer i entre 4 i 4 anys i mig per al segon. Es creu que individus infantils eren varons per dur vestimenta associada als hòmens, si be esta hipòtesis no ha segut confirmada per mijos científics.

Sobre la segona tomba, en ella es varen trobar els restants corresponents a tres dònes adultes (II/6, II/7 i II/8), les edats de les quals eren al voltant de 50, entre 18 i 21 i 50 anys, respectivament. Els treballs arqueològics varen determinar que totes les persones varen ser enterrades en un breu espai de temps. La bona preservació dels restants ha permés la realisació d'anàlisis de ADN mitocondrial. A partir d'estos ha segut possible afirmar l'existència d'un víncul de parentesc entre algunes de les persones, determinant tres linajes diferents.

Es varen trobar 78 peces de roba fabricades en pell de foca i reno principalment, que ademés mostraven cert grau d'ornament.

El bebé és el representant més famós del grup, i podria haver segut depositat encara viu en la tomba si la seua mare havia mort, tal i com era costum en la cultura inuit.